cami a la nit de lluna plena

Un relat de: oyey

Somnis llargs
que van fent fuita,
sorolls amargs
arran i súbita
esqueixos de nit.
Fosc silent musita,
a curt pas
conscient musíca,
cançons de flor i espina,
conjunt de serenor.
Calat a la calma
del silenci rítmic;
l'esfera groga espera
guaitar l'encant
que mutuament ens cautiva.





Comentaris

  • quina entrada...[Ofensiu]
    Capdelin | 09-03-2005 | Valoració: 10

    més contundent en la web! amb un poema difuminat entre el dia i la nit, entre la lluentor del sol potent i el misteri màgic de la nit estrellada... entre l´abstracció i pinzellades de bellesa literària... "camí de flor i espina" ...
    m´ha agradat molt el teu poema, tens un estil que amaga la claretat i juga a dibuixar sentiments diluïts entre els versos que contenen bellesa...
    ànims, a seguir escribint que ho fas molt bé... i jo estic content perquè he tingut l´honor de fer-te el primer comentari...
    una abraçada!!!
    (gràcies pels teus comentaris, tan generosos i simpàtics...)

l´Autor

oyey

6 Relats

7 Comentaris

19231 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
1984- neixo
1989-escric el meu nom per primera vegada
1990-escric amb fluidesa
199...escric poemes compulsivament
200...passo crisis i no escric compulsivament.
dimarts 8 de març2005 descobreixo aquesta web i em venen ganes d'escriure i de llegir-vos a tots!
2025- m'agradaria haber publicat i tenir un nom, és clar que tot això són utopies...