Calma i silenci

Un núvol difuminat sobre el blau cel. L'aire fresc i salat de la mar. Veus com el teu reflexe passetja baix de tu sobre la blava immensitat. De sobte, sents grans desitjos de notar el seu tacte humit, i baixes suavement fins acariciar la seua superfície. Notes l'escalfor del sol a sobre la teua pell... i, sense previ avís, t'enfonses. Et sents envoltada de blavor i una frescor infinita t'acaricia. Però no et conformes, i vas enfonsant-te endins i endins, sumergint-te cada vegada més en la fosca profunditat. Els teus pulmons comencen a sentir-se sense aire, però tu continues endavant, t'agrada la sensació, vols arribar més enllà... Te n'adones, sobtada, que ja estas molt fons. Sents un dolor profund al pit, i saps que hauries de tornar a la superfície, però s'està tan bé a dins... I segueixes enfonsant-te més i més, mentre el silenci et va envoltant. Per fi, tanques suaument els ulls... extranyament feliç. La soletat t'acompanya un instant més, fins que no te a qui acompanyar, i les ones continuen els seus balls, el vent la seua cançó...