Calidoscopi

Màfia és una paraula de cinc lletres que ens porta cap a terres italianes sense el nostre consentiment. Quina manera més barata de viatjar, no vos sembla?.De totes maneres l'accepció té un caire illenc. Sicília. A la nostra mallorqueta, tan sols hi ha capelletes.
Bé, com entre col i col, lletuga, diuen, d'un article seriós s'ha de passar a escriure d'una manera més lleugera.
Darreres noticies. Mentre les arcades de Jaume III (Palma o ciutat de Mallorca?), contemplen l'arribat de Madrid, entre totes les dones (dues, la seva i una altra), per esbrinar el forense pertinent l'anàlisi capil·lar per sabre el grau de polsina blanca de Rodrigo de Santos.
No, no és massa seriós exposar les circumstancies del castell de cartes de la corrupció urbanita, que com un vent negre està recorrent l'illa de la calma xeixa, que sacsegen uns vents d'investigacions judicials. Però que hi farem; un no és perfecte.
No he pogut anar a fer esport de risc en el metro-litre de Palma, perquè no tinc doblers ni per un kajac, ni per una piragua. A més, d'ençà que el quiosc de pipes de la plaça d'Espanya, on comprava de petit vesses pels coloms, quan una ruda costava una pesseta, li han canviat la fesomia, em sent perdut.
"Tot està canviant massa aviat" he sentit dir a un jubilat mentre mirava la font que li tapava l'entrada del kentuki, que ha estona era un forn, on darrera de la barra de marbre grisenc venien aquells panets fluixos embolicats amb un paper blanc i blau amb la imatge del sant. San Patricio podria esser, ho dubtava. De totes maneres el record no retornaria res al seu lloc. Tant li era.
Cosmopolita el carrer de Sant Miquel, engolia riades d'humanitat cap a la plaça major.
El meu veïnat, víctima de les darreres pluges, té goteres al porxo, en una obra acabada no fa gaire mesos. Tot es fa amb els peus, pensava (el meu veïnat) mentre mirava els manobres des de la finestra del primer pis que li permetia contemplar les teules del porxo recent fet al jardí i mirava la col·locació de la tela asfàltica.
Quins collons¡ devia pensar pel seu endins.
No és que sigui xafarder, però des del meu estudi podia seguir l'evolució del succés per la finestra.
No més forats al carrer¡. Havia sortit una manifestació de vellets i velletes amb gaiato, que encara no duien el cap nafrat i tampoc tenien força per aixecar una pancarta que deia: "Prou merdes de cans omplint les sabates dels sollerics".
Joana Medina, nostrada Regidora d'educació i governació, no aniria a la manifestació. No voldria trobar-se amb la mirada de'n Josep que li demanaria amb un rictus de decepció als llavis: I què?. Encara no s'ha pres cap decisió després d'un any? Un pet a la vela, no?.
El transit per Sant Pere segueix igual. Ratxades a les persianes properes al carrer de Sant Andreu, mentre els cotxes s'enfilen a la cera amb el risc de què t'enganxin els peus quan surts de ca teva. I el meu veïnat de més amunt, amb la façana polida pels cotxes, camionetes i camions que se les veuen i se les desitgen, perquè tampoc s'ha posat cap senyal limitant la seva amplària. Dels embossos millor no dir res i del senyal de prohibit tocar el clàxon o botzina, tampoc; les estan fent a Katmandu i les duen a Sóller amb camell. Segurament seran de disseny.
Quins collons, altra vegada. L'esquerra quan governa és massa políticament correcte. No vol ofendre a ningú i les decisions i corresponents accions se li allarguen segles.
La dreta en canvi no té tantes manies,ni miraments. Fa i al que no li agradi que hi posi flors.
Em sembla haver percebut que després de més d'una setmana de pluges (necessàries en el seu moment), els ciutadans i ciutadanes ens comencen a sortir escates. Que és broma¡. Que dins el consistori hi ha algun besuc amb collar de perles, idò presumptament si, que quan li parlen en un ple de les factures de la visa i empra un castellanisme definitori: "baixa catadura moral" Juas. Després de veure la moralitat i la catadura-caratge de molts d'elements del Pius Pius; un pensa; L'ase li va dir al porc: Orellut¡. Tal volta les pluges ja han fus la neu d'Andorra, i no es pot anar a esquiar. Però caram amb aquesta genteta com es donava gust al paladar quan governava. No vos sembla que haurien de passar una temporada a pa i aigua pels excessos que feren?. No sé si ho veuran els meus ulls.
Que no, que això no té pinta d'article ni prop fer-s'hi. Bé, un s'avorreix d'esser sempre massa formalet i de tant en tant hi ha d'haver-hi un espai lúdic i rialler, és bastant sà per la salut.
Ah, abans de què se m'oblidi. Pel proper any a la Fira de sa Taronja, es podrien posar contenidors de reciclatge de plàstic. Siguem un pel ecològics al manco per no fer mal als ulls al que ens dediquem a reciclar-ho pràcticament tot el fem que fem. Jo també un dia em manifestaré demanant un descompte en la factura dels fems. A casa en fem molt menys que molts d'altres , basta pegar una mirada als contenidors i veure que la cultura del reciclatge no s'ha estès el que deuria per les nostres contrades.
I a estiradors: Patinen¡. Apa papàs dels nins dels snowboards, dels futurs indurains i dels patinadors; que a la plaça de la Constitució està prohibit i les normes són per complir-les tots; o al manco això tocaria.
Acab amb la darrera noticia, ara que dins del Pius, la sra. Estaràs li afloreix la vocació d'enginyera de camins, canals i ponts: Vols construir ponts amb UM. Que no n'és sabuda que els "pontífexs"(faedors de ponts) estan en el Vaticà; ho dic per si necessita assessoria divina.
Per avui ja n'hi ha prou de brou. Si no vols tassa , tassa i mitja. Fins la propera.

Josep Bonnín