CAL BARÓ I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT JOSEP. BÓIXOLS. ABELLA DE LA CONCA.PALLARS JUSSÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ – FINS QUAN SENUOR ?- DELS PIRINEUS.

 El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador
visual,  en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en
valorin la seva publicació,  en matèria
de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica
de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió publica una fotografia de Cal Baró, al nucli  de Boixols , que forma part del municipi d'Abella de la Conca, vila a la
qual ha estat unit al llarg de la història, a causa de llur pertinença des
d'antic a la Baronia d'Abella. La vall on es troba el poble ocupa gairebé tot
el sector nord-est del terme.

Existeix una llegenda per a justificar l'antiga esplendor d'aquesta casa:
posseïen minairons, els follets màgics del llegendari mitològic català, éssers
petits que no es poden estar sense fer feina. Si no se'ls en mana, destrueixen
tot el que se'ls posa per davant. Com que a cal Baró sempre els en donaven, de
feina, va esdevenir una d'aquelles cases riques del poble, on es diu que els
seus amos poden viure sense treballar. https://festafesta.cat/necessitem-un-canut-de-minairons/Cal Baró arribà a ser una casa tan
acabalada, que a la capella de sant Josep, després de la missa patronal, hi
havia una cerimònia que en demostrava la riquesa: els de cal Baró donaven a
cada pobre que anés a trucar a casa seva en sortir de missa un pa rodó sencer,
pastat i cuit a la mateixa casa.

Com la casa de Cal Baró, en la qual està integrada, aquesta capella és al
nord de la carretera L-511, al costat de l'escola del poble i a prop del
cementiri. La resta del poble és tota a migdia de la carretera esmentada. Tota
la façana de llevant del temple, l'única visible des de l'exterior, és al llarg
d'aquesta via de comunicació.

 

És una petita església datable a l'Edat moderna, ocupa el sector nord-est
de la casa de Cal Baró, i no s'hi celebra culte des de fa molts anys.

Actualment, tanmateix, dels minairons no en queda ni rastre...
Malauradament, del costum del repartiment dels pans per Sant Josep, tampoc.

No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu
vosaltres, quedarà per fer.

Us esperonem a compartir aquesta entrada 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en
valorin la seva publicació,   recordeu
SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

Poseu a la vostra agenda l’Urgell sobirà.