Café de mitja tarda

Un relat de: Vespera Scura
Ella encara té moltes preguntes, però ell mai li va donar les respostes tot i la seva insistència.

Irremeiable silenci en un cafè de mitja tarda, l'espera d'un perdó que fa temps va ser negat.

Ella reconeix els seus errors i sap que no pot tornar enrere, però a vegades l'enyora mentre reviu l'instant exacte en què ho va perdre tot.

Ell no ho sap, o potser només ha deixat d'importar-li, però ella encara l'observa des de la distància i prega perquè la vida li mostri un somriure amable mentre anhela que de tant en tant ell també li dediqui un segon dels seus pensaments.

Comentaris

  • Rectificar és de savis[Ofensiu]
    aleshores | 14-07-2026

    Tot i que sembla que el diàleg profund ja no és possible o viable. Una incomunicació insalvable.