CAFÊ A L'ESTIL XINÊS

Un relat de: Pallarenc
Ja fa gairebé vint anys que per la gola del Sebastià no hi circulen begudes etíliques o alcohòliques. Està lliure d'aquesta debilitat però en pateix d'altres. Una d'elles, és que és addicte al cafè, aquest, l'hi agrada que sigui bo, ben fet i consistent. Ell sempre diu, tot fent broma, que un bon cafè, quasi s'hauria de poder prendre amb forquilla i ganivet. Aquesta tarda ha entrat en un bar del centre barceloní, el seu nom, "El Cafetó". Antany ja l'havia freqüentat per la qualitat més que acceptable del seu cafè. Ha canviat d'amo i els que ara el regenten són xinesos. Res te en contra d'ells però, haureu de convenir amb el que pensa el Julià, sempre diu que són molts. A Barcelona ja pocs bars queden que no hagin caigut en mans d'aquesta gent vinguda de l'orient. Bé, el cas és que ha demanat un cafè curtet i amb sacarina i així és com ha anat la cosa:

- Si us plau, em pots fer i posar un cafè curtet amb sacarina?

- Si senyol, ahola mateix.

Ha contestat el xinès amb un parlar estrany i xampurrejat, com el d'aquells que encara no tenen massa clar ni dominen les llengües que aquí es parlen. Sense pensar-s'ho dues vegades, el xinès, s'ha posat mans a l'obra. Uns instants després li ha servit. Tot correcte però, el cafè molt curtet no ha sortit, gairebé sobreeixia de la tassa. Els seus ulls han mirat la tasseta i immediatament al seu autor. L'oriental, també se l'ha mirat alhora que li ha dit:

- Lo quelia mes coltito, veldad?

- Doncs si, t'ha sortit una mica llarg.

Ràpidament, ha agafat la tassa i s'ha dirigit a abocar la meitat del líquid negre que aquesta contenia a l'aigüera. En aquest instant és quan en Sebastià li ha dit:

- Home de Déu, aturat i acosta't un moment que t'explicaré el que.

El pobre home se li ha apropat, amb la tassa de cafè, ja mig buida, a la mà, amb els seus ulls ametllats però, oberts com dues taronges, aspectant al que el client li volia dir:

- Mira, llençar la meitat d'un cafè dolent, no converteix la resta en un cafè curtet i bo, simplement segueix sent mig cafè dolent, a més, si de la tassa només me'n prenc la meitat, aconsegueixo el mateix resultat que tu al llançar-lo a l'aigüera. Un cafè curtet, ja surt curt directament de la cafetera.

- Ah.

Aquesta ha estat tota la seva resposta. En Sebastià ni tan sols ha replicat, només s'ha limitat a dir:

- Quant et dec?

Ha pagat, li ha desitjat una bona tarda i ha sortit al carrer, capcot, lamentant el trist que és la vida per als que són addictes al cafè.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Pallarenc

2 Relats

0 Comentaris

840 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor