Cadàvers sense sang

- Hi havia una vegada una família molt feliç, vivien els pares, en Miquel i la Rosa, la filla més gran de divuit anys, la Sara, la filla mitjana de setze anys la Eli i el més petit de set anys, en Pol. En Pol però, tenia asma i s' ofegava amb l' aire contaminat de la ciutat. Els seus pares, que se' l estimaven molt van decidir comprar una casa a la muntanya, molt i molt gran. Al arribar al poble on estava la casa, ja van fer nous amics i al cap d' uns dies ja si van acabar d' instal·lar.

Un dia estaven al jardí dinant i quan van acabar, els pares van rentar els plats però la pica semblava embussada. Pel forat de la pica sortien pèls i en Miquel va mirar les canonades per mirar d' arreglar-ho. Eren pèls de gat esquitxats de sang.

- Ah! - crida la nena orfa.
- Tranquil·la, només és un conte- diu la dona i li fa una carícia al cap.

La dona segueix explicant la seva història, mentrestant, s' han allunyat de la casa i continuen caminant.

- Després d' allò van trucar a la porta. Els veïns els preguntaven si havien vist el seu gat. Passaven els dies i cada vegada hi havia més desapareguts per la zona, la gent deia que hi havia un segrestador. De cop la Sara es va posar malalta. Estava dèbil, es marejava i havia de quedar-se al llit tot sovint. Això li feia molta por perquè si el suposat segrestador venia per endur- se - la no podria escapar en aquell estat i, a més, quan ella es quedava a casa perquè no es trobava bé, els seus pares estaven treballant i els seus germans a l' escola, no hi havia ningú a casa, estava sola i no podria demanar ajuda.
Un matí, la Eli, la germana mitjana, va arribar a casa amb una notícia que els va deixar glaçats. Es veu que havien trobat els cadàvers dels desapareguts, pàl·lids com si els haguessin xuclat la sang, enterrats a baix d' un precipici, molt a prop d' un parc. Era el parc on la Sara portava el seu germà petit cada tarda després de l' escola. Cada vegada hi havia més motius per marxar d' allà. Hi havia policia per tot el poble, en Miquel i la Rosa no deixaven sortir gairebé mai als seus fills, només per anar a l' escola i a l' institut, i la Sara va empitjorar. Estava més pàl·lida que mai, molt més prima i per més que menjava no aconseguia engreixar-se, tampoc semblava que el repòs l' ajudés a recuperar-se.
Una tarda la Sara va anar a recollir en Pol a l' escola i se'n van anar al parc. Feia setmanes que no hi havia hagut cap mort ni cap desaparegut i els pares ja els deixaven sortir de casa més sovint. Es van endinsar al bosc i al acostar- se al precipici van baixar a baix per una pendent que hi havia al costat, i allà es van adormir.
Quan la Sara es va despertar va veure els seus pares plorant com desesperats i la Eli abraçant-la i també plorant. No entenia què hi feia la policia i una ambulància allà, fins que va veure el seu germà petit en una llitera. En Pol s' estava morint, tenia dos forats sagnant al coll i estava molt pàl·lid. Era com si hagués vingut un vampir i li hagués xuclat la sang, la Sara per sort només tenia un trau al cap una mica profund, com si li hagués caigut una pedra. Havien passat coses massa terribles per quedar-se així que la noia se' n va anar del poble i va marxar a un lloc molt llunyà per oblidar el que havia passat. I amb una gat i un gos aquesta història ja s' ha fos.

La dona, mentre li explica la història a la nena, la condueix fins a un precipici, però baixen fins a baix per una pendent que hi ha a prop. Allà li diu que dormi una estona perquè han caminat molt. Quan està ben adormida li clava els seus ullals afilats que li han crescut momentàniament fins que aconsegueix xuclar-li tota la sang del cos i matar-la. Cada vegada que mata a una criatura se' n recorda del seu germà i li fa mal la cicatriu que porta al cap, la cicatriu que li va fer en Pol amb una pedra per defensar-se, en veure a la seva germana intentant matar-lo. Després l' enterra i se'n torna cap a la casa on l' estan esperant tots els nens, les properes víctimes innocents.