Cada nit pujo al cel

Un relat de: Carlitus
Cada nit pujo al cel. No necessito escales ni avions ni naus espacials ni morir-me (en aquest cas aniria de pet a l'infern)

Soc astrònom aficionat i en tinc prou en enfocar el meu telescopi a qualsevol indret d'entremig de les estrelles i descobrir que estem rodejats de coses meravelloses.

No soc Han Solo ni Darth Vader ni la princesa Leia però tinc la virtut de viatjar per les galàxies. I quan per fi arribo a terra després de tancar la cúpula i desconnectar el telescopi, em poso al llit i somio que potser demà no em caldrà pujar a l'observatori per tal poder veure coses meravelloses.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer