Cercador
Busco
Un relat de: Lo Gaiter del Llobregat- Compartir:
Busco la vall des de la petita finestra des d'on ara m'estic. L'herba verda i humida de la rosada reflectia els raigs de sol, però ara només un record fa veure'm el bell paisatge.
Cases i pisos s'interposen en el meu camí, cotxes amunt i avall omplen l'atmosfera de gris. Només els tristos geranis apagats per la penombra dels blocs de pisos socorren de color el trist carrer, el trist barri de la trista ciutat.
La terra adulterada, torturada, violada, forçada a amagar-se.
La vall ara dorm sota l'asfalt i el ciment armat de l'expansió humana. Llengües de llums, sorolls i ciutadans atrafegats omplen el silenci de la memòria. Penso en tu. Penso en aquelles tardes en que jugàvem l'un sobre l'altre, amagats entre les espigues, nuus en l'aire. Ara separats, exiliats del somni, ens apropen els cors i ens allunyen les distàncies.
Cau el vespre sota els nostres rostres anònims d'un poble oblidat.
Comentaris
-
És molt trist[Ofensiu]Ze Pequeño | 26-10-2005
Aquest relat. Tot ell és gris, i fred i inert. Descrius molt bé cóm s'ha transformat tot, cóm s'ha anat apagant el verd i la vida per quedar soterrats pel gris ciment.
En el fons, la mà de la humanitat acaba arribant a tot arreu, sense pensar, i destrossant tot el que troba.
És una preciosa, dura, crua, real i trista reflexió.
Una abraçada,
Salz.