Bufa...

Al mar, mirant-lo arrogant...
Ja no canta l'ocell, ni miola el gat..
Tot està lluny de mi..
Insegura trepitjo endavant esperant trobar la sortida..
Ara Bufa el vent...
com
si
volés,
s'emporta
l'oblit...

encara bufa el vent...
I sembla que vulgui allunyar el mar de mi...
em vull perdre a les valls i als deltes...
aigua clara...
un riu que porta..
o m'enporta..

Olbidar-me de recordar-te
difícil serà d'oblidar.
Simple
Senzill...
És curiositat de descobrir mots curiosos
amor..

Vent que inspira i expira..
Navego pel mar del vent...
inmensa inmensitat la del vent..
Inmensa ràbia que fa que el gat mioli,
que l'ocell canti...
i a mi em mira arrogant
el primer dia que vaig
sense
tu
al
mar...