Bosc

Reviscolats a les darreries
temples de sorneguera passió
cremen els encenalls
a les darreries
el bosc remuga
corrues de formigues
pretenen esbrinar la temprança
secrets ignorats dels bolets
fulles seques
fulles humides i flonjes
cauen plàcidament a cada hora
cerquen terres ocupats
espais de lucidesa
on emmirallar-se
on obrir els ulls

A les branques altes
esquirols i ocells
desfan els nius per refer-los
com enginyers a peu d'obra
ignoren les vicissituds
duradores de les planes
el senglar s'empassa
tòfones preuades
els pardals canten
cerimoniosament
sense compliments el caçador
fa espetegar l'arma
al cap de la bèstia
cau dins el cau o fora
els gossos àvids
de la sang rajolenta
s'hi aboquen

La malaltia endarrerida
el fong fatal
arrapat a l'escorça puja
vers les branques altes
d'on surten tendrums
als nusos congelats
atrapen l'aire amb esclariment
assenyalen el camí
de la soca immòbil

No sense dificultat
l'home armat avança
escapça matolls, trepitja fullaraca
tot plegat no és més
que un exercici
de disciplina novella
l'herbei es mou
alguna cosa és belluga
cal afanyar-se

Les branques abrusades
pel sol matiner
ploren la seva sort
que és dissort

Sentiments soterrats
al cau del talp
en família, amb els amics
afloren per recordar-me
ansietats i culpes
abatiment d'esperit
amplada de gruixos
a les primeres hores

Els infants enjogassats
salten i trepen
grimpen i udolen
tot plegat demostra
la nimietat del brancatge
torçat i fallit
per mans expertes

Arraconat al bell mig
la tristor amenaça
tot plegat a la fosca
els nius al descobert
predadors sense escrúpols
humans o animals
aguaiten amatents
les urpes esmolades
el gallet engreixat
volen endur-se la vida
del seu cantó fúnebre

El desfici ens consumeix
veiem esdevenir-se
la temptació de parlamentar
per part de les preses
no hi ha remei al temps
no es pot adormir
les somortes llums del capvespre
arriben per reclamar
el seu tro
la seva vida furtada
canvis de pressentiment
udols fredolics de bèsties calentes
ignoro el sentiment
el sentit del conjunt
només els ullals
llimats pel contacte
posen de manifest la feblesa
de l'ordre de les coses
del programa de la vida
unificats en una sola essència
els paràsits de l'escorça fan pinya
la pinya cau de l'arbre
el tronc es vincla
sota la tirania del vent
i el pes, l'excés transfigurat
les escopinyes llunyanes
les cloïsses foranes
els musclos desconeguts
beuen encara els fruits
del patiment de la boscúria

Amb ales humitejades
per la rosada i pel vent del mar
lluiten al cel els dansaires
observen amb esguard sorneguer
els esforços caminadors
del ramat de vaques
les tombarelles
al capdamunt de l'espadat
de les cabres silvestres

Observacions a part
conclusions precipitades
munts de paraules
pudents com fems
amb la mateixa forma i disposició
reculen fins als orígens
expliquen les evolucions
el perquè d'aquella fulla
o d'aquest fruit
raons sense solta
feta amb maons de diccionari
incapaços d'explicar les reaccions
orgàniques de la col·lectivitat

Les raons humanes
sovint equivoquen
sovint recorden el passat
l'extensió ondulada
mai no es repeteix
sempre inventa sons
formes i capricis
combinacions impossibles
veuen forma
amb natural franquesa

L'esperit de la novetat
els milions de calces retrobats
en forma de rosada
al peu del roure
centenari a la roureda
implora la possibilitat
de retrobar-se amb la vida
de plantar sement
de ser l'amo
de l'infinit feréstec.