Bona gent mallorquina 1

Can Xandre i la familia dels Busquets-Xandre

Antiga familia fornalutxenca que tenia casa posada davant l'església del poble aixi com una casa de camp i tafona al lloc anomenat S'Aubereta, vora el carrer dit de Sa Font i molt prop de l'antic escorxador reconvertit en lloc de peixeteria a finals de la decada dels vuitanta quan era batle de Fornalutx Jordi Arbona Vicens.

El 19 de març de 1607 un fadri de nom Antoni Busquets, i que era fill d'Antoni Xandre ,moria segons consta al corresponent llibre d'obitsa
Pere Antoni Busquets alies Xandre mori el 25 de novembre de1.623 Testà amb el notari Roc Soler. Era germà d'un Gabriel Busquets mort el 1698 marit de Maria Arbona i pare de Joan Busquets Arbona (+1734) casat amb Margalida Mallol.
L'any 1633 hauria mort l'esposa d'un Gabriel Busquets-Xandre que nomia Elisabeth Ripoll i era germana de Pere Ripoll de Bàlitx d'Avall.El seu testament forma part també dels protocols del notari Roc Soler.
Gabriel Busquets-Xandre Bauçà ( fill de Joan Baptista i germà de Joan, Llorenç i Pere Antoni + 25 novembre 1623) estava casat amb Margalida Mallol germana del prevere Bartomeu. Mori el 24 de maig de 1.698 y estava casat amb Maria Arbona.
Joan Baptista Busquets-Xandre Arbona,el seu fill,era marit de Margalida Mallol, Mort el 1.734,testà el 7 de maig de (1.732 fent hereu fideicomissari a Joan Busquets-Xandre,fill de Joan, Després crida, o sigui designa, a Antoni ( també fill de Joan) i a Francesc (fill de Llorenç).
Deixa S'Olivar des Seguers a Margalida Busquets, casada amb Onofre Mallol, amb la condició de que el fill Bartomeu Mallol Busquets en tengui cura i si fos mort passa el testimoni a l'altre fill Pere Antoni Mallol Busquets. Demanà esser enterrat a la capella del Sant Crist de l'església de Fornalutx.
Joan Busquets i Maria Barceló foren els pares de Gabriel Busquets -Xandre Barceló mort el 31 d'agost de 1766 (Testament ARM-M21179).Casà primer amb Maria Mallol i després amb Francisca Mallol Oliver de la familia dels Abats.(Era Francisca Mallol Oliver filla de Pere i Catalina i mori dia 3.de febrer de 1802).
Els seus fills foren:
Joan Baptista (+1821) casat amb Margalida Arbona:.
Maria Antònia;
Elizabeth (+ 7 07 1823) esposa d'Antoni Cabot Font de la vila de Bunyola fill de Don Sebastià i de Donya Joana;
(Fills de l'esmentat Antoni Cabot Font i d'Elisabeth Busquets-Xandre, senyalarem a
Maria Ignasia Cabot i Busquets-Xandre morta el 25 d'agost del 1829. Fou la muller de l'oficial d'adoanes Pere Lopez.
També senyalarem a Margalida ,Maria Josepa, Maria Magdalena Cabot i Busquets-Xandre.

Sebastià Cabot Busquets-Xandre era doctor en dret. Mori el 26 de febrer del 1840.Havia casat el 15 de setembre de 1793 a Soller amb Maria Mallol de Balitx i Estades de Moncaira.
El seu fill, nomenat Gabriel Cabot Mallol de Balitx casà amb Joana Aina Gacias Frontera i fou pare de Francesc Cabot Gacias.La filla Francisca Cabot Mallol de Bàlitx es casarà amb el seu paent Francesc Canals i Mallol de Balitx de la familia sollerica de Ca S'Hereu. Llur fill i successor Bartomeu Canals Cabot fou el marit de Magdalena Marqués Oliver (1860-1934)
Gabriel Cabot Busquets)
Gabriel (25 02 1747 -15 08 1748)
Margalida casada amb Jordi Arbona .
Antònia casada amb l'honor Pere Onofre Borràs.Testà l'any 1813 i feu hereu al seu nebot Gabriel Busquets.
seu se
El 15 d'octubre del 1.728 mori Gabriel Busquets Bernat, prevere, fill de Lluc Busquets i Pereta Bernat.(Testament notari Joan Morell ARM-M-2050).Feu hereu la neboda Paula Busquets.
Mana celebrà un ofici perpetu a l'arcangel Sant Gabriel que ha de pagar el seu neboder (nom que designa el fill d'un nebod) nomenat igualment Gabriel Busquets.
En el segle XIX Joan Busquets- Xandre i Magdalena Arbona foren els pares de Gabriel Busquets-Xandre Arbona casat amb Rosa Deià Rul-lan, de Biniaraix, filla de Guillem y Magdalena.Es el pare de :
A Joan Busquets Xandre i Deià marit de Maria Josepa Arbona i pare de Gabriel Busquets -Xandre Arbona que casarà amb Catalina Vicens i després d'enviudar amb Francisca Riutort Borràs de Sóller.
Joan Busquets Riutort fill de Gabriel i Francisca, casà amb la seva cosina Maria Riutort Oliver.
B Guillem Busquets Deià (* 08 04 1825+ 30 03 1897) Als 23 anys demanava la tonsura que rebia el 10 de maig de 1848,
El 18 d'agost del1852, Guillem Busquets Deià, sol-licitava el sotdiaconat.El 25 de novembre de1852 el diaconat i el 23 de gener de1853 finalment el sacerdoci.
Referencia arxiu diocesà 2/45/4 -2/46/5-2/46/6-2/46/7 i 2/46/8
Sacerdot i mestre d'escola.Mori essent vicari in capite de l'església de Fornalutx.Abans estigué destinat a Andratx i Moscari de coadjutor i en cap.Benefactor de les obres del cementiri nou de Fornalutx.El seu nomenament com vicari in capite de Fornalutx porta data de 6 11.1862, sucedint com tal a altre fornalutxenc el vicari Jordi Vicens Bisbal, de Can Nyegos.
Guillem Busquets Deià feu,ell, testament amb el notari de Sóller Francisco Alcalde Palou.
El 1855, com vicari de Moscari, havia remplaçat a Rafel Genovard sucesor ell de Josep Coll Sastre.El primer bateig fou, el 13 setembre de1855, d'un nin a les set de l horabaixa:
Vicenç Martorell Pons fill de Pau i Catalina.Net de Pere Antoni i Joana Palou; Bernadi Pons i Francisca Mascaró,Padrins font Jaume Martorell Mateu de Caimari i Antònia Melis de Caimari. Sucedi a prevere Guillem Busquets Deià com vicari de Moscari Marti Torrens.
El darrer bateig a Moscari fou 30 de desembre del 1860:
Maria Tortella Exposito,nascuda dia 29, filla Antoni i Maria i per part de pare neta de Joan Tortella i Maria Segui.
El 10 de juliol de 1863 el vicari de Fornalutx Guillem Busquets Deià demanava permis per reparar la pared entre Sa Comuna i la finca d'Antoni Mallol.( Nota d'Arxiu Diocesà Ref III/90)
( Segons una sentencia del Consell de la Provincia ,la Comuna de Fornalutx era de l'Església. En 1867, el 2 de març, el Governador Civil Carlos de Pravia reconeixia el dret de propietat de l'Església damunt la Comuna. Altra nota d'arxiu diocesà Ref III/110/99. Anteriorment pel gener de 1849 el Consell Provincial ja havia tramés un comunicat dictamen expedient referit al lloguer de les pastures de Sa Comuna de Fornalutx. L' Ajuntament de Fornalutx sostenia que era l'administrador del terreny d'aquesta comuna)
Es contaven moltes llegendes del Vicari Xandre a Fornalutx. Una d'elles la d'haver tret el cap d'una calavera dalt de la trona a rel d'uns comentaris que en ocasió de la predica d'una Sant Missió li haurien caigut tort, Veritat o no era una personatge de temperament fort però caritatiu amb els pobres i necessitats.
C Magdalena Busquets Deià casarà amb Jaume Antoni Mallol alies Borras el qual fou batle de Fornalutx. Un fill Bartomeu Mallol Busquets casaria amb Margalida Arbona Mayol dels Arbona de Sa Cabana i d'ells en descendeixen els germans Mayol Mundó,de Sóller, vinclats amb les empreses Ferrocarril de Sóller S.A. i la navilera Barcos Azules.
Un altre fill Jaume Antoni Mallol Busquets (1856-1935) fou metge titolar dels municipis de Fornalutx i Sóller aixi com cofundador amb el mestre d'escola Amador Torrens Calafat, a finals del segle XIX, d'una societat de socors mutus "Union Fornalugense".
Els carrers Metge Mayol- tant de Fornalutx on havia nascut com el de Sóller on mori -foren dedicats al record d'aquest Jaume Antoni Mallol Busquets pare del també metge Gabriel Mayol Trias i del dentista solleric Josep Mayol Trias casat aquest darrer amb una familiar de Bernat Marqués Rullan represaliat,durant la guerra civil,pels franquistes.

D Gabriel Busquets Deià. Fou curador dels bens pertanyent als fills del seu germà Joan.
Gabriel Busquets Riutort, fill de Gabriel i Maria, casa, el 22 de novembre de 1913 a Sóller, amb la biniaraxenca Paula Estades Colom,-
La seva germana Francisca Busquets Riutort,mori a Biniaraix el 30 gener 1940 de cancer de fetge.Tenia 49 anys i estava casada amb Andreu Marroig i Marroig. Una de les filles Francisca Marroig Busquets - més coneguda per Na Francisca Xandra - mori als noranta anys dia 28 de setembre de 1,999 deixant la seguent descendencia del seu difunt espós Miquel Esteva:
Bartomeu espòs de la fornalutxenca Catalina Colom Vicens,
Andreu espòs de Lilianna
Maria muller de Joan Mora,
Miquel 1939-2005 casat amb Catalina Colom Vicens,filla de Miquel Colom Calafat de Sóller qui fou regidor d'aquesta ciutat en temps de la batlia de Miquel Antoni Lladó Arbona i d'Antònia Vicens filla de pares fornalutxencs.
Miquel Esteva Marroig - també conegut com Miquel Xandre- regentà al Port de Sóller la cafeteria Nautilius.
Francisca esposa de Gabriel Vidal,
Margalida casada amb Joan Cabrer
i Bernat Esteva Marroig marit de Catalina Frontera.
Germanes de Francisca Busquets Riutort foren Maria Josepa i Antònia Busquets Riutort.
Maria Josepa, la primera, estava casada amb Joan Colom alies Pere Simó mentre la segona,Antònia, mori fadrina a edat avençada a finals del cinquanta a la casa del carrer de Sa Font coneguda per "S'Aubereta".
Amb la mort d'aquesta darrera i l'eixida cap a Ciutat del seu nebot Francesc Busquets Estades (En Xesc de S'Aubereta) - el fill de Gabriel Busquets Riutort i de Paula Estades -finia. de fet a Fornalutx, aquesta antiga familia de propietaris agricols.
El 4 de gener de 2005, a la parroquia de Cristo Rei de la barriada del Vivero de Ciutat, es celebrà el funeral per Francesc Busquets Estades.
Nascut a Monceau les Mines França el 1920 havia enviudat, l'any abans, de la seva esposa Antònia Socias Ripoll nascuda el 1922.
Paula, Margalida ,Biel,Teresa, Miquel, Xisco i Antònia Busquets Socias són fills d'aquest matrimoni.
Francesc Busquets Estades i Antònia Socias Ripoll estan soterrats a la tomba Socias Caimari del cementeri de Palma.
El 28 de gener del 1950 a Sóller el vicari Jaume Capó Bosch havia batiat Gabriel Miquel Busquets Socias fill de Francesc Busquets Estades i Antònia Socias Ripoll. Aquest mateix casarà, a la parroquia d'
Escorca,el 20 juliol 1974 amb Margalida Grau Pons.
Al lloc, dit S'Aubereta de Fornalutx, hi havia una tafona, Francesc Busquets Estades en tengué cura quan hi vivia. També hi regentà una serradora.
La casa de Can Xandre, de davant l'Església de Fornalutx, fou adquirida, abans de la guerra civil, pel fornalutxenc Nicolau Reinés Escales tumeris passant al fill d'aquest Jaume Antoni Reinés Alberti, dit també Jaume Antoni de S'Auberteta. i al nét Nicolau Reinés Marroig qui a la decada dels vuitanta del segle XX la va vendre a terceres persones .