Bon jan

Pocs plaers, pensava, són equiparables al de posar-te dins l'aigua després d'un dia de feina esgotador. Fer una piscina rere l'altre i deixar-te endur per l'aigua, ment en blanc, en un anar i venir que finalment no porta enlloc, només pel fet de fer i deixar, així, de ser per una estona. Les olors familiars que sempre l'acompanyen li resulten sempre completament satisfactòries. L'aigua, el clor, l'ambient carregat de les piscines cobertes i la singular acústica distorsionada per l'entrar sortir de l'aigua aconsegueixen el miracle de la relaxació mental.
Però com tot el que és bo i es preua té un final, després de quaranta minuts nedant sense parar, els seus cansats músculs li diuen que ja n'hi ha prou. Així doncs, fent amb esforç la darrera piscina, doncs sempre cal sortir pel mateix costat, surt de l'aigua amb un cansament al damunt només comparable a la pau interior que l'embriaga en aquest moment. Tot seguit, i com marca la costum, agafa la seva tovallola blanca, la desplega, se la posa al voltant de la cintura, i es frega enèrgica i virilment les cames per a eixugar-se l'aigua que li regalima del banyador. Ara, pensa, toca l'altre gran moment: la dutxa renovadora i pausada abans d'arribar a casa. Així doncs, i amb pas calmat però decidit, enfila les escales que porten cap als vestuaris.
Com li acostuma a passar, al entrar al seu vestuari no pot evitar de pensar el que seria entrar a l'altre vestuari i veure tots aquells cossos despullats i... però ha de descartar la idea o perdrà la pau mental aconseguida.
Tan bon punt entra, un seguit de rialles es perceben en el ambient. - Mira, - pensa -ja estan aquells fent l'idiota una altra vegada, segur que són els capullos de l'equip de futbol sala, com sempre. - Així doncs, ignorant el tema es dirigeix cap al banc més pròxim a la dutxa i s'hi asseu. Abans d'agafar el xampú i la tovallola neta de la bossa, com sempre, es treu el barret de nedar i una llarga melena se li descargola i li cau, com una llengua de sol, per l'esquena. Just en aquell moment es gira i veu com un tiu que acaba de sortir de la dutxa li mira fixament el cabell. El de la dutxa, al sentir-se observat i caçat, i potser també per la seva nuesa, es sent immediatament incòmode i es tapa ràpidament les vergonyes, tot relliscant ridículament al intentar sortir esparverat i fument-se de lloros contra el terra. Això sí, com si d'una molla es tractés, el tiu s'aixeca amb la mateixa velocitat que ha caigut i es perd de vista. - A què cony a vingut això? - Pensa tot estrenyent-se la melena per desfer-se'n de l'aigua i del clor; però, és clar, ràpidament hi cau: el tipus de la dutxa l'estava mirant descaradament i l'ha enxampat. Un putu maricon, resumint. -Però, realment, tampoc ha fet mal a ningú excepte a si mateix no? - pensa.
Així doncs, i relegant-ho tot plegat al nivell d'anècdota sense importància, es treu al banyador i enfila cap a les dutxes just quan el merder general que es respira al vestuari per culpa, sens dubte, dels de fútbol sala, arriba a la categoria de terrabastall..
L'aigua està en aquell punt en el que és difícil determinar si resulta prou calenta fins al punt de ser dolorosa, o simplement resulta molt calenta. Així és com li agrada. Es posa sabó al cabell es frega i es fa un massatge meticulós i pacient per a reactivar les arrels del cabell. Després es posa suavitzant i un cop aclarit aprofita l'estona que triga en ensabonar-se el cos per a deixar que el líquid reparador de puntes obertes faci el seu efecte. Un cop esbandit correctament el cabell i el cos, res millor que deixar que l'aigua corri durant una estona per a fer que la tarda ja sigui perfecte.
En sortir de la dutxa, s'eixuga el cos un xic amb la tovallola per a no anar regalimant fins al banc on hi té la roba. Tot fent això, se'n adona que un paio l'està mirant fixament des d'una de les dutxes i que, al sentir-se observat, s'amaga ràpidament com havia fet el d'abans, però, això sí, sense relliscar. -A que han fotut un vestidor per monyes, i jo que m'hi he fotut...- pensa en clau d'humor. Descartant aquesta idea, i assimilant l'existència d'homosexuals com a normal arriba, fins i tot, a veure que l'estan afalagant amb tot plegat. - Què cony, es que tinc un cos que val la pena de veure'l! -. I com si res continua amb la seva rutina.
Arribat al seu lloc, es treu la tovallola i se la posa com si fos un torbà en el cap, com porta fent des de que decidí deixar-se melena, i es comença a posar la roba interior.
- Ep tu!, Sí, sí, tu! - Sent de cop i volta quan està posant-se un mitjó. Així que es gira cap a la font de la veu i es troba un home de mitjana edat, amb una tovallola a la cintura. - És a mi? - Diu assenyalant-se el pit. - Mira, no et facis l'innocent - diu amb to amenaçador. - No sé quina classe de meuca ets, però se'n ha de ser de desvergonyida per fotre't en el vestuari d'homes com si no passés res i començar-se a passejar despullada per aquí! - Deixant de banda el mitjó que duia a mig posar, amb el cap desorientat i perdut, mira dins la seva bossa i hi veu clarament uns sostenidors i una falda plegada. -Jo no ho sabia...- intenta excusar-se. - Mira, - diu l'altre - aquí n'hi ha que tenim dona i responsabilitats, o sigui que si et torno a veure per aquí no responc dels meus actes. ¿M'has sentit, porca de merda? Ara fot el camp o...
Just en aquell moment, un paio amb els auriculars a tot drap que havia vingut cantant i ballant des de la piscina, obra la porta del vestuari i es queda blanc al veure que sense voler s'ha posat al vestuari que no tocava. La única cosa que pot veure, són dues dones mig nues en un banc al costat de les dutxes, una de les quals està escridassant a l'altra. Per sort, cap d'elles l'ha vist, i ell, amb una erecció quasi dolorosa, se'n va cap al vestuari d'homes a fotre's una dutxa ben freda.