Cercador
Boles blanques cauen
Un relat de: Airun- Compartir:
Boles blanques cauen,
que del cel semblen sorgir.
Malgrat ser en un bressol de ferd,
tu encara emets escalfor.
Llàgrimes de neu es congelen,
dibuixant el teu dolor.
En aquesta nit freda,
al llençol s'estén la mort vermella,
En els teus ulls el temps es congela,
martcats per la tristesa.
Boles blanques cauen,
que del cel semblen sorgir.
La lluna et vigilarà,
perquè no agafis por.
El vent bufarà,
fins endur - se el teu dolor.
El temps s'aturarà,
fins que cesi el teu plor,.
La neu t'abraçarà,
perquè entris en calor,
i la nit sera el repòs,
que tan vas anel·lar.
Boles blanques cauen,
que del cel semblen sorgir.
Canta, la mort canta,
una dolça melodia sense fí.
Comentaris
-
Airun[Ofensiu]Queca | 27-07-2007 | Valoració: 10
Malgrat crec que les benvingudes han de ser caluroses, crec que la teva no deixa de ser un xic màgica, amb aquesta fredor que ho englova tot. M'ha semblat veure un raig d'esperança? Potser és que ho miro tot des d'un somriure sempre, però per un instant he tingut la sensació que et volies despendre d'aquesta tristesa.
Ninona o ninon (tan se val) t'he de felicitar. Has trobat un lloc ideal per desenvolupar el teu talent. Estic segura que aquí et sentiràs com a casa.
Benvinguda. -
Aquest comiat...[Ofensiu]onatge | 20-07-2007 | Valoració: 9
Sempre és fred. La tristesa és el coixí de cada dia...
salut. onatge -
un cant[Ofensiu]ANEROL | 19-07-2007 | Valoració: 10
preciòs, un comiat dolç
Benvingut
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
3 Relats
8 Comentaris
3331 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
H!!Al començar no vaig posar la meva biografia perquè no sabia què posar.
Sóc de Barcelona, sóc molt jove ( del 89 ), estic estudiant, m'agrada molt l'esport, la literatura i el Manga (còmics), i també treballo.
Vaig començar a escriure fa poc, no sé si estaré a l'alçada ( faré el que estigui al meu abast ), només he escrit poesia, estic contenta de ser part d'aquesta web i espero poder aprendre de tots vosaltres.