Benvolguts passatgers i passatgeres...

Tres minuts abans Mercè encara sent la mà càlida de Ram sobre els seus malucs i el divertit contrast dels colors de les seves pells. Els recorreguts dels palpissos de l'home hindú sobre el desert de pell blanca cap a la senda amagada, lentament i suau. Sembla que l'alè, com un candent perfum, li xiuxiueja encara incomprensibles paraules darrere l'orella. Només van ser set hores de vol i tres hores de llençols, sospirs i guspires i ara, al seient 23 B -sense finestra- Mercè tanca els ulls i l'únic que desitja és retornar a la 654 del Royal Store de Nework.

Tres minuts abans recorda com Ram va insistir a pagar-li l'habitació de l'hotel a canvi de res. Recorda la intensitat i la sinceritat dels seus ulls sobre els d'ella. Viu els instants en silenci i les mirades fugisseres que li regalava a través del portàtil que havia tret per acabar una presentació de matemàtiques que ella no era capaç de desxifrar. Entre logaritmes i lletres gregues es miraren dient-se i tú? D'on has sortit? Mercè tractava de dormir però ell era massa gran per deixar-lo de banda, era un interrogant massa gros.

Tres minuts abans torna a olorar la frescor dels llençols nets, del seu cos net, de l'habitació de l'elegant hotel. Tan diferent del món que Mercè acabava de deixar, tan allunyat de l'olor agra i bruta dels carrers de Tegucigalpa, la que havia estat la seva llar durant dos anys. Dos anys dedicats als nois del carrer, als nois que només els és permès preocupar-se de tenir la bossa ben a prop del nas i ben plena de pegament, no només pel colocón sinó perquè el pegament sacia, la fam marxa durant un parell d'hores després d'haver inhalat i el viatge és genial, volen lluny i és un vol de baix cost. I si no hi ha pressupost per al viatge hi ha tubs d'escapament, és tan bo el fum negre amb paper de diari! molt millor que qualsevol plat d'arròs i tortitas de qualsevol casa d'acollida.
Ara reviu l'escenari envoltada de blancor fosca i càlida, recupera les carícies i la veu greu de l'home hindú, Ram torna a mirar-la, a tocar-la i ella torna a sentir-se la protagonista del conte que es mereixen tots els nois que acaba de deixar pel primer món.

Tres minuts abans repeteix les paraules del comiat i intenta reproduir l'anglès de l'amant indi, reviu l'ansiosa abraçada massa curta i torna a escoltar el conte sense mirades desesperades d'ignorància humana que Ram li regalà.

Tres minuts abans recorda els pilots-home-mastrionani-martini que demanen augments de sou i emanen colònia cara comprada barata per ser allò que són i no qui són. Dos minuts abans se n'adona de que no tenen culpa de res i un minut abans els voldria matar.
Dues hores abans, Marcel, l'encarregat de les peces de la injecció del motor dret del boing 314 de la Continental Airlines de Nova York arriba tard a la terminal C per culpa d'un arbre caigut enmig de les vies del tren de curt recorregut Nova York - Nova Jersey pel raig de la tempesta de set hores abans. John, el seu capatàs, maldiu el dia en què el va contractar i li dóna dues hores per enllestir la feina que Marcel fa en tres i mitja, i maldiu, en silenci, el dia que va conèixer Carol, la dona de la seva vida que prefereix el llit de la seva amiga de la infantesa que no el del seu marit.

Trenta segons abans no hi ha diapositives, no hi ha un punt de llum, només veu aquells dits vorejant els seus mugrons i el desig de retornar a l'habitació impol·luta. Trenta segons abans pensa que és un somni, que no és de veres, que l'avió reprendrà el vol, que el pilot tornarà a recuperar el control. Vint segons abans recupera la consciència de la realitat i sap que no. Vint segons abans esclata en plors i deu segons abans la calor és massa intensa, la gola li crema, el cos li esclata.

Tan sols cinc hores després l'home hindú s'enrabia i corre i cau i s'aixeca i crida i plora i colpeja la paret del hall de l'ambaixada espanyola desitjant haver estirat la mà només tres centímetres més per no deixar-la marxar.

Deu hores després els nois del carrer peguen la darrera esnifada a la seva salut i només un segon després la història ja s'havia acabat.