BENAURATS ELS “BOJOS”

Fa dies que passo cada matí pel mig del parc sanitari de sant Joan de Déu. Pels que no ho sàpiguen es tracta del hospital psiquiàtric famós arreu de Catalunya. A sant Boi tenim “ cultura de bojos”. Ho dic amb tots els respectes, però ho dic així perquè el meu poble se’l coneix pel “ poble dels bojos “. I dic que tenim “cultura de bojos” perquè els santboians estem acostumats a creuar-nos amb malalts psíquics pel carrer, a l’estació del carrilet, comprant a les botigues etc... ens hem fet a conviure amb ells i formen part del dia a dia del poble. Ho dic amb orgull, no pas amb resignació !
Però va ser especial el dia de Sant Jordi:
He dit al començar que fa mes d’un mes que cada dia passo pel mig dels “psiquiàtrics” perquè vaig a la unitat de convalescència per anar veure l’avi que el tenim allà temporalment . Pel camí acostumo a anar escoltant per la ràdio el que passa en el món, que ni de bon tros és agradable : terratrèmol al Nepal, Orient mitjà convuls, Nigèria, Líbia, Somàlia, Corea, matances indiscriminades , la fam , l’ebola, la situació de les dones, tants avortaments.... i mentre escolto, penso i ploro per dins, doncs aquest dia em va passar , primer que el sol escalfava i brillava d’aquella manera que enamora, segon que les flors del parc sanitari, em vaig adonar que havien esclatat de cop, tercer que l’olor de la gespa que tallaven amb les màquines ,em va semblar exageradament embriagadora, però per últim va ser l’espectacle festiu de sant Jordi que havien muntat els malalts mentals, el que vaig trobar la millor notícia del dia.
Necessito saber que la mort no pot amb la vida, que el mal no venç el bé, que el dolor mai és prou gran per derrotar-nos, que l’esperança sempre i en qualsevol cas té raó de ser.... i ja veus ! ho vaig pensar a la vista d’un psiquiàtric, camí d’un hospital ple de gemecs, en un món que està de dol, fent molt present allò de “ Benaurats els pobres, perquè d’ells és el regne de Déu”

Glòria Vendrell i Balaguer
Abril 2015