Bandera negra... l' últim cant

Sota un núvol de cendres
per la ciutat escampat,
lluitaven les tropes borbòniques
contra barricades populars.

Tot i els llargs mesos de setge
bombardeigs sang i esforç,
el poble optà vendre cara
la seva llibertat.

Tot i l' inferioritat numèrica...
decidiren no recular mai...
enarborant bandera negra
cantant es llençaren a l' assalt final!

Re sis tència !!!
Re sis tència !!!
Re sis tència !!!
Re sis tència... fins la darrera conseqüència.

Quan ja només quedava
la dignitat per defensar,
les campanes de la ciutat
anunciaren el darrer sometent.

Mai s' havia vist res semblant
dones, nens, vells i ferits lluitant tots units,
disposats a no cedir
ni un pam de terra a l' enemic.

Fou l' onze de setembre
de 1714...
fou la fi d' un Estat
però no d' un poblat que segueix cantant !!!

Re sis tència !!!
Re sis tència !!!
Re sis tència !!!
Re sis tència !!! Viurem lliures o morirem

Van caure amb el triomf als llavis ....
i l' estel de la llibertat brillant als seus ulls ...
quan hissant bandera negra cantant es llençaren al combat !!!

Re sis tència !!!
Re sis tència !!!
Re sis tència !!!
Re sis tència !!! En senyal de llibertat.