Avui Plou

Un relat de: saberut

Avui plou, i com sempre que els núvols entristeixen el cel i ploren damunt els meus records, em flagel·lo pensant en la nostra primera vegada, en aquell piset minúscul amb una finestra que ens obria el cor a la immensa vall, a la carena llunyana i majestuosa. Plovia també, i et vaig donar el meu amor, i tu, només sexe... i mentides. Et vaig obrir la meva ànima, i tu, només les cames...
Avui plou, i a cada gota que llisca galta avall em juro a mi mateix que serà la última. Vas entrar dins meu amb enganys, i jo, sabent-ho, em mentia a mi mateix.
Sé que aviat sortirà el sol que em guarirà les nafres, que lluirà un esplèndid arc de Sant Martí que m'eixugarà l'ànima, que bufarà un suau oratge que s'endurà el teu cruel record... Però mentrestant, continua plovent.

Comentaris

  • Una pèrdua[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 10-03-2007 | Valoració: 10

    Has relatat la història d'una pèrdua perfectament amb una prosa nítida i concisa per això i per haver-te explicat tan bé t'he posat un deu. Vinga salutacions des de València.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

saberut

3 Relats

2 Comentaris

2590 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia: