Cercador
Avui m’has fet una pregunta que no m’ha deixat indiferent
Un relat de: Miratge- Compartir:
Diuen que tenir un fill és una experiència única, plena d’emocions i sensacions irrepetibles. Jo us puc dir que sí, tot i que la meva maternitat ha estat una mica especial.
Quan neix un fill sempre li busquem les semblances amb els seus pares, això és inevitable.. s’assembla al pare? o s’assembla a la mare?
Avui m’has fet una pregunta que no m’ha deixat indiferent, m’has dit: “mama, jo m’assemblo a la meva mare de veritat?”.
Doncs, sí, tu també t’assembles al teu pare i a la teva mare, i això no es pot negar! Quan et miro aquests ullets... m’ho diuen tot, i que bonics que són!!!
La teva història és una mica diferent... però no et pensis, tampoc tant! Els teus pares et van donar la vida i aquest cos tan perfecte que tens, sense ells no estaries aquí, i sense ells, no series la nostra filla... ho entens? T’ho explico una mica més...
Ets molt afortunada, perquè si ho mires bé, tu tens dues mares i dos pares... i això no ho pot dir tothom... i tots t’han demostrat que t’estimen.
Les circumstàncies personals dels primers pares, van fer-los prendre una decisió molt difícil, però ben segur que va ser la més encertada. Et van donar l’oportunitat de començar una nova vida. Això tu encara no ho pots entendre massa, però quan et facis gran comprendràs moltes coses.
Veus com no és tant diferent la teva història? Fins i tot diria que és igual d’emocionant... el destí ens ha unit en un cordó invisible que mai es podrà trencar del tot.
Ja has fet 7anys, que de pressa ha passat el temps des de que et vaig conèixer, ja ets tota una doneta... et miro atenta quan m’expliques les teves coses i com t’expresses amb tanta gràcia, i com raones amb la teva lògica, fent preguntes que no sempre tenen la resposta que voldries escoltar.
Però sé que ets capaç d’entendre el que ara t’estic explicant; m’agrada aquest somriure que es dibuixa a la teva cara rodoneta, riuen els teus llavis, riuen els teus ulls, és un somriure de felicitat!!!
Quan neix un fill sempre li busquem les semblances amb els seus pares, això és inevitable.. s’assembla al pare? o s’assembla a la mare?
Avui m’has fet una pregunta que no m’ha deixat indiferent, m’has dit: “mama, jo m’assemblo a la meva mare de veritat?”.
Doncs, sí, tu també t’assembles al teu pare i a la teva mare, i això no es pot negar! Quan et miro aquests ullets... m’ho diuen tot, i que bonics que són!!!
La teva història és una mica diferent... però no et pensis, tampoc tant! Els teus pares et van donar la vida i aquest cos tan perfecte que tens, sense ells no estaries aquí, i sense ells, no series la nostra filla... ho entens? T’ho explico una mica més...
Ets molt afortunada, perquè si ho mires bé, tu tens dues mares i dos pares... i això no ho pot dir tothom... i tots t’han demostrat que t’estimen.
Les circumstàncies personals dels primers pares, van fer-los prendre una decisió molt difícil, però ben segur que va ser la més encertada. Et van donar l’oportunitat de començar una nova vida. Això tu encara no ho pots entendre massa, però quan et facis gran comprendràs moltes coses.
Veus com no és tant diferent la teva història? Fins i tot diria que és igual d’emocionant... el destí ens ha unit en un cordó invisible que mai es podrà trencar del tot.
Ja has fet 7anys, que de pressa ha passat el temps des de que et vaig conèixer, ja ets tota una doneta... et miro atenta quan m’expliques les teves coses i com t’expresses amb tanta gràcia, i com raones amb la teva lògica, fent preguntes que no sempre tenen la resposta que voldries escoltar.
Però sé que ets capaç d’entendre el que ara t’estic explicant; m’agrada aquest somriure que es dibuixa a la teva cara rodoneta, riuen els teus llavis, riuen els teus ulls, és un somriure de felicitat!!!
