Avui he perdonat al meu somriure

S'em coneix gràcies a tu... i m'encanta.

Alguns l'han vist de prop, altres de lluny, alguns han arribat a enamorar-se d'ell, a altres els hi ha semblat indiferent.

Ets el meu millor arma per expressar o dissimular el que sento...

No sé per què m'agrades tant, suposo que és perquè ets únic, ets meu,... només meu.

Busco en tu la llum, el camí, les ganes de viure... I saps què? Ho trobo.


Vull que sàpigues que et perdono...
Fa un temps em vas fallar, em vas deixar de banda quan més et necessitava.
Et vaig buscar i t'amagaves... Però et vaig trobar en altres, no com tu, com tu cap...

Però vaig trobar en ells el que tu no em donaves, i dir-li's que no s'imaginen com les necessitava, perquè ells mai fallen, perquè sé que n'hi ha molts, i sempre hi ha un o un altre pera donar llum a la nit que, a vegades, fa parpadejar el camí...


Però ara ja has tornat, i els deixo, per als demés, perquè sé que ells també seran únics per algú invisible com jo...I em quedo amb tu, amb el meu... Per sempre.

Per això et dic que m'alegro de retrobar-te, de tenir-te de nou.
Perquè estàs amb mi. Perquè ets meu, el meu company de l'ànima; a vegades, l'única rao per seguir endavant...
Et necessito amb mi, sóc el que sóc amb tu i gràcies a tu!

Sempre junts..

Jo i el meu somriure.