Avui ha vingut un xicot amb una cresta de color fúcsia

Avui ha vingut un xicot amb una cresta de color fúcsia
Ara esta al atur, ja no se on viu, ni de que viu .
Fill d'una mare excel·lent que ara morta es revolta, com jo.
La il·lusió es passar el cap de setmana de continua farra, alcohol,
i enmig : maria i coca i potser quelcom mes, el cos aguanta be!, diu ell.

Il·lusions ,? Que es això ?
Futur ? a on es ? millor el present !
Amics ? , i birras...clar!
Amor ? No conec, dependència .

En un lent suïcidi, el cos esbufega feixuc,
i encara que jove, comença a flaquejar, dolgut.
Manca d'esperança, il·lusió, d' horitzó,
Doncs quasi no surt de l'habitació.

Es la seva rebeldia per un mon que no li agrada,
Covard!.
Es la seva protesta per una vida que no l'escalfa,
Insensat!.
Es el seu rebuig per un futur sense color,
Cec, traïdor !.

Se li diu que a la vida hi ha paisatges per descobrir,
Se li recomana que s'enlluerni amb el darrer sol,
Se li dona recolzament per la seva eterna foscor ,
Ell coneix,
Ell valora,
Ell decideix.

Avet_blau .

p.d. 100 dies al Senegal profund, es la meva proposta de guariment .