Àvia Tresa

Un relat de: Noia Targarina
Àvia Tresa

Un dia vaig sentir una tristesa,
quan vaig saber que l'ávia
que més estimava s’havia anat,
per sempre i no tornaria més,
fins llavors no vaig saber quant
l’estimava , només ho havia pressentit
Però llavors vaig saber que era
estimar a una persona ...

L’estimació no es fugaç, és un
sentiment que se sent a prop
del cor de la persona i no marxa
mai, sempre sempre perdura, quan
estimes de veritat aquesta persona has d’aprofitar
tots els moments que temps per demostrar-li
que l’estimes.

Abans, pensava diferent potser,
ara sé que si estimes de veritat
una persona li has de demostrar
la vida es molt curta!
Sembla molt llarga però no ho és!

Des de que la vaig perdre aquesta
àvia, al primer moment vaig pensar qui
em consolarà jo l’estimava i no hi es!!
Però després de tant plorar la seva
mort, me'n vaig adonar que
la trobava a faltar i no li vaig dir però
al menys li demostrava i ella ho sabia,
que jo l’estimava, no vaig tenir temps
d'acomiadar-me i quan la vaig veure allí
adormida, vaig pensar interiorment

la de vegades que l’havia dit
o li volia dir que l’estimava.



Ella m’ho havia demostrat un munt de vegades!!
Que m’estimava amb bogeria !!

Ara em sap molt greu haver-la fet patir tantes vegades,
Des d'aquí adalt abuelita sento haver-te fer-te patir
Tantes vegades, t´estimo! Sé que en sents.

Bé,
per acabar, t´he de dir fins aviat.

Una néta que t´estimava, t’estimarà sempre
mai t’oblidaré tot lo que has fet per mi.

Noia Targarina

Comentaris

  • T'estimo![Ofensiu]
    xpont | 26-04-2022 | Valoració: 10

    Què boni aquest poema de l'abuelita! Jo també t'estimo molt germaneta i aprofito per dir-t'ho també! espero que aviat poguem veure'ns més sovint per què et trobo a faltar! ❤️