Avi

Mai oblidaré
els teus ulls i les teves mans.
El teu somriure tranquil
que em guiava en aquells anys.
La teva fortalesa
encara que eres més aviat petit
i de la teva grandesa
del teu cor malaltís.
Del teu bastó
un dels tants amics,
i de les teves històries
que mai em vas poder explicar
per que jo era massa petita
per poder-les escoltar.
Mai oblidaré
aquelles nits al voltant del foc
i les llàgrimes del pare
plorant la teva mort.
Aquells estius a la fresca
quan tothom havia sopat;
les festes del carrer
i tu al meu costat.
Penso amb el que em vaig perdre
i amb els petons que no et vaig donar...
Si pogués tornar el temps enrere
et diria molt fluixet
que t'enyoro cada dia
i que mai t'oblidaré.