Atzavara Crit 5

Un relat de: Francesc Domenech


Enlairar

Mirar enrere.
El temps passa igual.

Segons de vent.
Hores de dansa.
Dies de llum fosca.
I la tarda amagada.




Mentrestant

Puc guixar, cal·ligrafiar,
anotar, apuntar, autografiar,
cal·ligrafiar, compondre,
esborrallar, estendre,
gargotejar, guixar,
mecanografiar,
posar en escrit, redactar.

Mirar el silenci.




Tramoista

Si pogués estar arraulit als camps,
de fruita dolça i oliveres verdes.
De vinyes al corriol del secà,
i l'olor de presseguers d'aigua.

No pot ser,
el moment no és propici.




Llibresc

Intentant arranjar la impremta.
La clau que em fa sobreviure.





1962

Quan creus en un somni.
Retorn esperat.




Nansa


La ciutat és grisa, el país ha emmudit.
I jo soc un escriptor,
en llengua catalana.
Narrador, poeta, gest.




Pacífic

La terra que trepitjo,
no és la terra que vaig haver de deixar.
Ara, no reconec l'olor.
De mar, de llum, de finestres obertes.




Òrbita

L'univers recent,
la dinàmica del vent,
la insistència del desert.

Et retornen al passat,
l'enyor de les escletxes de sol.




Infern

Les espelmes de l'església,
blanca, colonial, esquinçada,
pel temps, i la calor humida.

Venien a acomiadar-se,
de mi.

De la mort impossible.

Ara tornava a casa.
Cendra i somriure.

El meu somni no fou possible.







Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Francesc Domenech

132 Relats

188 Comentaris

34276 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Si us és d'interès podeu seguir les coses
que vaig escrivint al compte d' Instagram:
https://instagram.com/balandaire?igshid=OGQ5ZDc2ODk2ZA==