Atzavara Crit 2

Fluvial

L'única estança de l'aire,
són els teus moviments.

Llisco amb tu per la teulada,
amagats de les bales de foc.



Assolellat

La terra fosca,
els núvols baixos,
i els ofecs de l'alçada.
De la greu altitud.

Melangia daurada
per les hores difícils.

Estrany hivern.



Peripècia

Com de la nit,
vinc a explicar
les teves paraules.

Com aquell dia de vent,
on tu m'explicaves el riure.



Endèmic

Terra nova,
d'olor de carrer estret.

De forn de pa,
de ginesta pansida.

De pas desconegut,
d'inacabable distància.




Intuïció

Calor extrema,
miratge grimpant.

Aspra la boca,
glacials els vitralls.

Cau la poesia,
s'enruna el somieig.



Marinada

La subsistència tiranitza.

Única sortida a la fam.

La lletra dorm,
fins a les galernes de maig.




Negra

La tinta negra,
vermella de rovell.
El paper a la vora
de les finestres obertes,
per on arriba el vent de llevant,
que porta el perfum d'aigua de mar,



Vessar

Exiliat de la terra,
dels camins d'ombres llargues.

La crua calma de l'espera.
La lluita necessària.

Albirant tornar al riu.
Al bosc de les vocals primeres.




Aromàtica

El tren que inicia la roda,
i frises per aturar les imatges.

És menester avortar el ritme indolent.

Allunyar el paisatge.

Destorbar l'olor de sal perfumada,
del passeig estantís, marcit.



Giravolt

La ginesta groga,
el raïm senyorial, dolç.

Ara riurà, aquest agost estrany

La mimosa antiga,
que floreix a l'hivern.

Ara riurà, aquest desembre atípic



Extrem

Percebre el paisatge
com un núvol quan marxa.

Et foragita del seu àmbit.
Potser per sempre.

Mar enllà trobaré la pausa.
La terra apàtica.
El llindar de l'epíleg