Atrapada

Un relat de: Trossets del que penso

No entenc el teu senyal
viure al límit és el teu precipici
i seguir-te pot resultar-me mortal.
Mirar-te és desitjar-te la carn
tenir-te; no sé pas...
El que queda per menjar-te
guanya al desig dels amants.
Olorar-te en tota pell
i no deixar cap bocí
és viatjar a l'infinit
sense pagar cap peatge
al cruel i temerari destí.
I si encara tinc alè
et robaré un dolç petó
potser demà serà tard
per seguir-te fins el límit
dels desitjos de la carn.

Comentaris

  • SENSUAL...[Ofensiu]
    joandemataro | 26-05-2010 | Valoració: 9

    l'amor, els dubtes, el desig... tot això ho transmet el teu poema, et felicito
    et convido a llegir: Pell de seda

    una abraçadota
    joan