Cercador
assaig de càntic al capvespre
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Poema dedicat a ROSASP, Maragda, brideshead, Llibre, Quetzcoalt i altres poetes i poetesses a qui tant admiro, esperant perdonin la gosadia de deixar per una vegada, el meu estil paranoic i surrealista i d'intentar inútilment apropar-me al seu estil tant ... poètic.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Quelcom, com una remor que s'acomiada,
tremola sobre el jardí, porta les fulles
per l'ombra de la vall, núvols rojos
i ocells a dalt. Res impideix
el seu vol cap el crepuscle. I el vent
porta junt amb estrelles adolescents,
un pol·len de bondat, descobrint petjades
d'un món en rotació, al creixent
de la tarda. Vespreja. Marxa el dia
sense dolor aparent ni alegria.
Quantes vegades he sentit aquest paisatge
mudar el meu encuriosit interior
d'albada o d'ocàs. Ja està fosc el món.
Només queda la nit ... i el futur.
Comentaris
-
el teu càntic m'ha arribat dolç i clar...[Ofensiu]ROSASP | 30-09-2005
Fent nous experiments?
La teva manera de parir poemes és diferent, pròpia, innovadora, rica i fresca. Però no per això és menys poètica.
Personalment, crec que aquest poema és molt bonic, però no voldria pas que canviessis...
Cadascú ha d'escriure tal com ho sent i li agrada.
Aquest cant de vida arriba amb força i tendresa.
Som nosaltres també albada i vespre, formem part d'una mateixa cosa.
Aquest moviment gairebé imperceptible que descrius, les remors mig dormides, els colors que muten amb el primer esclat de llum i amb l'entrada de la nit, són tan semblants al nostre continu créixer.
Aquest bateg de vida que s'escampa, un cicle que es repeteix. En canvi cada instant és novament escrit en un full en blanc, cada pas dibuixa un nou camí. La foscor clou les parpelles de la nit, demà es dibuixarà de nou...
Un càntic de bona nit que deixa tocar amb les puntetes dels dits l'immensitat de moltes coses.
Gràcies per tot!
Petonets!
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305823 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )