Arribar d'hora

No volia fer tard a classe, per això ahir al vespre: vaig avançar el rellotge cinc minuts. Vaig arribar d'hora a classe, quan eren tres quarts i deu entrava per la porta i estava disposat a començar, per fi havia trobat la solució per no fer tard i arribar puntual a tot arreu, com no me n'havia adonat abans? Vaig tenir cinc minuts per obrir la motxilla i parlar amb el meu company. A partir d'aquell dia sempre aniria cinc minuts avançat de tot el món, havia descobert la manera de viatjar al futur sense invents estranys.

Malauradament la gent s'acostuma a tot, quan va passar una setmana ja estava conscienciat que el meu rellotge marcava l'hora cinc minuts abans del temps real i cada cop que anava a classe ho feia restant aquests cinc minuts. Si només fossin aquests cinc minuts encara rai, però si tinc en compte el temps avançat que tinc el rellotge el que faig és confiar-me i arribar uns altres minuts després, el resultat és arribar tard igualment. Quina és la solució llavors? Avançar l'hora uns altres cinc minuts. Amb l'hora avançada deu minuts arribo a classe puntual com l'agulla d'un rellotge -una expressió molt adient a l'afer que ens preocupa- i fins i tot em dóna temps a saludar el meu company i a obrir la llibreta quan la mestra ja entrava a l'aula.

Quan va passar una setmana d'allò m'havia acostumat a tenir l'hora avançada deu minuts. Era conscient, cada vegada que mirava el rellotge, que el meu rellotge estava avançat deu minuts de com estava el temps al meu voltant. Això va donar com a resultat retards a les assistències de classe com ja em passava abans de la "gran solució". Aleshores vaig enfadar-me amb mi mateix -cosa que faig tot sovint- i vaig decidir que la solució era tenir el rellotge avançat un quart d'hora, i aquell quart d'hora complir-lo o si més no intentar-ho. Efectivament, un cop provat el nou avançament de temps vaig poder comprovar com si m'esforçava només arribava deu minuts tard de la meva hora personal i per tant puntual a l'hora establerta dins la societat. Els mesos varen anar passant i jo continuava provant l'única sortida que havia trobat.

Avui m'he llevat per anar a la universitat com faig cada matí. M'haig d'afanyar que és tard, penso, el meu rellotge marca les nou del vespre.