Arrels 2

Quan per primera vegada va poder incorporar-se i rebre tot el calor del sol, la nostra flor, encara no estava acostumada a romandre llargues estones amb els ulls oberts.

Va sentir com un alè càlid arribat del cel cobria tot el seu rostre, iluminànt-lo amb milers de tonalitats daurades que es confonien entre elles.

Ella volia arribar molt amunt, embriagar-se d'aquell calor. No sabia ben bé perquè, tampoc s'ho preguntava, únicamente, estava segura de que allò era el què més l'omplia, el què feia que les seves nits fossin més curtes, els dies més plàcids.

Era un narcís que s'havia conegut a si mateix.