Aromateràpia: La cultura terapèutica dels olis essencials

Feia estona que em feia ganes escriure sobre aquest tema, malgrat a altres articles n'he fet menció, volia fer un article una mica més extens sobre el que consisteix l'aromateràpia i la seva pràctica amb usos terapèutics. Sóc un enamorat dels flaires, dels bons s'entén, perquè també n'hi ha que fan pudor i alguns d'insuportables.
Quan em pos a escriure, d'aquí a no res hauré de baixar a la consulta, tots sabeu la meva tasca amb el massatge, i he donat hora per fer-ne un acompanyat com sempre faig dels olis essencials necessaris per cada cas.
Voldria destacar la seva importància i els seus efectes immediats. Tal volta inclusiu recordar un relat que vaig escriure sobre ells, que es diu "Perfum de Tardor" que forma part del meu llibre "Sota la meva mirada" o recordar un llibre que em va encantar que és "El perfum" de Patric Süskind. I ho volia fer sense semblar que intent fer una conferència sobre els mateixos, malgrat sigui un món que m'apassiona i quan em pos a xerrar d'ells no tinc aturall.
Bé, aquests olis són extrets de diverses parts de plantes, mitjançant el sistema de destil·lació al vapor . Com és clar, els més bons i fiables són el que les plantes tenen el seu origen ecològic: sense cap tipus de químic amb el seu procés. S'ha d'estar molt alerta en segons quins olis , ja que alguns no empren aquest sistema, sinó un tipus d'extracció química amb dissolvents, que els inutilitzen completament al meu parer per l'aromateràpia.
En la destil·lació, que es fa amb alambins, es treu l'aigua i l'oli essencial que després se separa. Aquesta cultura és antiquíssima, a Xina s'empraven fa 3500 anys a C, a Egipte 3000 a C i a l'Índia, Pèrsia i Judea 1000 anys a C.
Sembla que a occident arriben a través de les diverses creuades per a conquerir "Terra Santa" i els porten els creuats que han tingut contacte amb la cultura islàmica, molt més refinada que l'occidental en aquell temps. Hipòcrates, el galè grec, els va emprar a Atenes el sègle IV quan va haver un brot de pesta.
Així i tot fins als segles XVI- XVII, en que els científics, concretament químics no descobreixen els seus principis actius, no tenen massa interès en esser emprats amb usos terapèutics.
El primer en emprar el terme "Aromateràpia" fou un químic francès, una mica descregut dels tractaments naturals, René Maurice Cottefossé, l'any 1935.
En les diverses cultures els flaires han tingut un lloc molt important. I han estat emprats moltes vegades en cerimònies sagrades i religioses com es fa avui en dia en la diversa casta d'encesos.
El flaire, té un secret. Arriba directament al cervell a través de les mucoses de les narius i l'efecte és immediat. Jo els empri en el massatge, ja que a través de la pell passen al torrent sanguini i també fan el seu efecte, però no tan ràpid com en l'oloració. Inclusiu una flaire ens pot portar a records oblidats que marcaren un instant de la nostra vida, i ell, el fa reaparèixer. Aquí a la nostra Vall, tenim unes mostres de flaires que eixamplen l'ànima. Quan els tarongers estan florits, la flaire de tarongina; els dels cents de gessamins que cobreixen els murs de les cases; i també a la terrassa de casa, els vespres d'estiu m'arriba una flaire que aprecio molt de "llesamí de nit , pos el nom en castellà: "galan de noche" o "dama de noche".
Un dels olis essencials preferits és el de lavanda que té un sense fi d'aplicacions per diversos problemes. Un altre que també m'agrada molt és el de gerani i com no dir també el de gessamí. Mai s'han d'emprar directament sobre la pell, sempre han d'anar mesclats amb un oli portador, com el d'ametlles, jojoba o altres. I això és debut a la seva alta concentració. Inclusiu els cítrics, que solen tenir uns efectes estimulants, poden produir irritacions a la pell, si s'apliquen directament sens mesclar.
L'oli de rosa, però el de rosa damascena, també m'encanta, però el seu preu és prohibitiu. Un mil·lilitre pot costar més de 18 euros o sigui prop de 3000 de les antigues pessetes i quasi no basta ni per una sessió d'aromateràpia, ja que són aproximadament vuit gotes. Per fer un litre d'aquest oli essencial es necessiten quatre mil kilogram de pètals de rosa; o sigui una hectàrea de rosers. Tan sols n'he emprat una vegada i fa molts anys, per fer una crema hidratant. I em va fer una mica de vergonya el preu que vaig haver de cobrar.

Existeixen avui al mercat molts d'aparells que s'empren com a difuminadors d'olis essencials. Crear un ambient relaxant amb la difuminació d'un bon oli essencial (no químic) ens porta a un ambient de pau i tranquil·litat. I fer-ho no és gaire complicat.
Pels qui els interessi aprofundir dins ells, existeixen molts llibres; un dels més pràctics que jo sol emprar sovint, és "Guia de aceites esenciales" de Wanda Sellar. Edit Edaf. Molt complet i fàcil de consultar, en la qual hi ha tota la informació necessària extractada dels olis més importants i mes emprats. Així i tot per Internet existeix moltíssima informació dels mateixos i com emprar-los adequadament. Com és diu en el llibre "El cavaller de l'armadura oxidada": "El coneixement és de tots i el silenci de cada un". I a mi m'encanta compartir els meus. Esper no haver-vos avorrit.