Arbre

Un relat de: indefinida

L'ombra et segueix el compàs,
Com una liana et vas estirant
Amb els peus clavats a terra
Amb els pensaments allà dalt.

Ets anhel de tantes persones,
Qui pogués ser com tu.
Disfressar-se sense vestit
I amb el fred quedar-se nu.

Ni l' hivern et fa posar guants
Ni l' estiu agafar el ventall
Però ets tu qui ens anuncies
Si el fred desperta o davall.

Tot i que jo tan sols voldria ser tu
Per espiar de tan amunt,
El sol quan desperta
I la lluna quan llu.

Comentaris

  • Preciós![Ofensiu]
    jOaneTa | 03-03-2007 | Valoració: 10

    és preciós! he entrat a llegir-lo perquçe l'he vist als preferits de fosca i m'ha encantat. Jo també vull ser un arbre.

    jOaneTa

  • m'encanta[Ofensiu]
    Perestroika | 09-10-2006

    aquest vers :

    " Ets anhel de tantes persones,
    Qui pogués ser com tu.
    Disfressar-se sense vestit
    I amb el fred quedar-se nu. "

    Delicat, ben trobat...

    Una abraçada!

  • fosca | 17-09-2006 | Valoració: 10

    Et vaig llegint i cada poema té un trosset de perla gris que brilla i brilla, aquest però, té una espurneta preciosa de natura tan intensa que m'ha fet somriure de debò.

    Gràcies per aquests poemes, et continuraé llegint!

    Besets

    Anna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de indefinida

indefinida

115 Relats

337 Comentaris

116181 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...
Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...