Cercador
Arbre
Un relat de: indefinida- Compartir:
L'ombra et segueix el compàs,
Com una liana et vas estirant
Amb els peus clavats a terra
Amb els pensaments allà dalt.
Ets anhel de tantes persones,
Qui pogués ser com tu.
Disfressar-se sense vestit
I amb el fred quedar-se nu.
Ni l' hivern et fa posar guants
Ni l' estiu agafar el ventall
Però ets tu qui ens anuncies
Si el fred desperta o davall.
Tot i que jo tan sols voldria ser tu
Per espiar de tan amunt,
El sol quan desperta
I la lluna quan llu.
Comentaris
-
Preciós![Ofensiu]jOaneTa | 03-03-2007 | Valoració: 10
és preciós! he entrat a llegir-lo perquçe l'he vist als preferits de fosca i m'ha encantat. Jo també vull ser un arbre.
jOaneTa -
m'encanta[Ofensiu]Perestroika | 09-10-2006
aquest vers :
" Ets anhel de tantes persones,
Qui pogués ser com tu.
Disfressar-se sense vestit
I amb el fred quedar-se nu. "
Delicat, ben trobat...
Una abraçada!
-
fosca | 17-09-2006 | Valoració: 10
Et vaig llegint i cada poema té un trosset de perla gris que brilla i brilla, aquest però, té una espurneta preciosa de natura tan intensa que m'ha fet somriure de debò.
Gràcies per aquests poemes, et continuraé llegint!
Besets
Anna
l´Autor
115 Relats
337 Comentaris
120671 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...