Arborescència

Un relat de: Daniel N.

Per millorar les sensacions
que la humida molsa
arrapada a l'escorça
competeix amb els vents
per tal d'explotar les febleses
d'un sistema ensorradís
on les tentaculades extremitats
abracen totes les perspectives

Val a dir que dimarts
em vaig trobar amb bagatel·les
ofertes per tota mena d'especuladors
esguardant la boscúria
cobejable
amb ulls esgarriats
pel plaer de la destrossa

La conservació alliçonadora
l'objectiu dels diàlegs
entre natura i home
a la planura quotidiana
en mig dels crits del bosc
al cim pelat on els voltors
treuen profit de matances
arbitràries i concretes

Quantes vegades hauré de repetir
el ritual sodomita
d'introduir espases i fiblons
en mig del cervell
per aconseguir definitivament
el gaudi escàpol
de sentir les vibracions humanes
de les aus i bèsties
a la foscor atapeïda
resolen equacions
incògnites dimensionades
sense esforços addicionals
sense catapultar les expectatives
sense ignorar el devessall
d'implicacions lliscades
per la galta enrojolada
que observa la fondúria

No sorprèn la petulància
dels somiadors
a trenc d'alba miolen
per despistar els gossos
els lladrucs anguniosos
miren el bosc amb humilitat
saben de les urpes
enverinades
calculen el moment de fer el salt
quan cap altre ésser
no ho espera

Aleshores el sentit
amagat darrera els matolls
la metàfora
botant d'unes branques
el sil·logisme
atipant-se de castanyes
fruits de temporada
punxeguts i odorosos
objecte de desig
per les altes instàncies

Com es podria revelar
la indocumentada marxa
de febles indicis
apuntant a l'infinit
de les possibilitats?

El remei casolà
les consignes del partit
els alts càrrecs
tots ficats dins el mateix guant
es regiren
remenant les cues
esmolant les dents amb ironia
volen desempallegar-se
dels misteris de la matinada
a les hores en que encara
es poden menjar les boires
esmorzar la calitja persistent
el gebre a peu d'herbei
en mig dels alegrois
dels ocells matiners
dels senglars empedreïts

La traça del veí
les petjades de botes al fang
l'espetec de les armes
trenquen la serena calma
quieta, immòbil
sense cap mena de moviment
ni tan sols un tremolor
produït pel vent
oratges o marinades
o vents del nord traïdors
que fan volar el barret
del caçador de papallones

El bolet arrebossat
xiscle sense esma
per salvar la dignitat
a l'indret capriciós
on petjades de monstres
d'animals fabulosos
de senzills visitants de la nit

Es pot ridiculitzar
el penós exercici d'autocrítica
dels espoliadors del medi
les butxaques rabassudes
l'esguard fitoner
l'horitzó escrutat
per pupil·les immisericordioses
que pretenen endevinar
uns destins i sorts
que no es coneixen

Aquests impossibles
ocupen les hores
mortes i enterrades
dels assalariats notarials
amunt les esmes!
deixem que discorri
el cabal del rierol
fins que sigui tan notable
que ni amb centenars de litres
no el poguem aturar
aleshores invocarem
la dissort i les concordances
per justificar el comportament
divergent i escrupolós
assajarem les excuses
per justificar el fracàs
de les temptatives
d'ordre concret i benaurança

El crit de les fondàries
dels llocs pregons
de les coves i barrancs
on habiten feres
i no es pot donar una passa
sense escruixir una branca
o fullaraca
seca per les calors
a punt per engreixar
l'enaltida i pudent alenada
del progrés sacrificador

La remor inaudible
el retret dibuixat en signes
les murmuracions
tot plegat escenifica
un esdevenidor de prats
la mort de la subtilesa.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Daniel N.

375 Relats

86 Comentaris

275337 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Tinc aquesta mena de bloc

Espero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.