ara ja tot és poesia...

Un relat de: Marc Freixas

ara
ja tot és poesia...

la vida és un regal
que em fa la paraula més justa per dins del cor


les amplituds de les coses
són grans com el blau del cel, infinit

la mirada
és imatge inconcreta
que juga a fer-se gran
perdent la por a créixer acompassadament


la vida traspua bellesa i sensibilitat
en cadascun dels versos creats

i és que ara ja tot és poesia


triarem conjuntament
el paisatge més ben guardat
que hi ha a l'interior del valuosíssim art

Comentaris

  • D'acord amb mei_, calen més poemes com el teu[Ofensiu]
    llamp! | 17-04-2010


    I posats a comentar-te, segueixo amb tu. Rere un autor tan prolífic com tu, amb poesia que desborda... amb afalacs a la teva obra, no pot faltar una mirada crítica, que assetgi alguna de les característiques no tan primmirades de l'autor que ets tu. La meva crítica va per la forma, més que pel contingut: El fet de posar la primera lletra en minúscules, el fet que sembli fet de pressa i corrents, sense miraments, resta possibilitats al teu poema, possiblement n'hi hagi més com aquest en la teva obra, com que no ho sé, no m'atreveixo a alçar la veu.

    Però tingues en compte que la poesia també es nodreix de la presentació, d'una lectura agradable i passatgera però al mateix temps agradable a la vista i als sentits.

    Hauràs de treballar la presentació dels teus originals, fer-los més atractius a la vista aliena, fer-los més treballats o fer-los més ben presentats. Al cap i a la fi, cadascú té el seu estil i forma d'entendre la presentació, el fons i la forma. Inclús hi ha vegades que ho veus d'una forma i al dia següent canvies d'opinió. Sobre gustos i opinions no hi ha res escrit.

    A propòsit d'aquest comentari, em va bé dir-te que em sento identificat amb molts aspectes de la teva poesia... pel contingut, per la forma, per la tossudesa de voler i ambicionar penjar i penjar poemes i relats esperant que la mirada crítica ens alleugi d'alguna manera el nostre patiment en compondre i el desencadenament que se'n deriva: la publicació al cap d'uns dies, les primeres lectures, el comentari que cau... i el saber que la teva composició restarà immanent amb el pas dels anys en format electrònic i penjat d'una web, perquè qualsevol conegut o desconegut llegeixi el teu pensament i possiblement deixi la seva emprempta en forma de comentari... que restarà allà penjat... durant anys i panys.

    Mentrestant, publicaré i publicaras, ells també publicaran i nosaltres seguirem publicant... passaran els anys, hi hauran vicissituds, tot serà poesia, o no serà....

    A la postre... ara ja tot és poesia.

    Salut, monstre poètic!


    llamps!



  • Una reivindicació[Ofensiu]
    mei__ | 09-04-2010

    Una reivindicació, la dels teus mots, de dues classes de goig: el goig per la poesia i el goig de viure, ambdós bellament ensamblats. Calen més poemes com el teu.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820986 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.