Aquesta tarda no puc deixar de pensar en tu

Un relat de: Nurai

Avui t'he vist. Eres al mateix lloc on sempre hem coincidit. Estaves tan alegre com cada dia i entre rialla i rialla has criticat en Zaplana però, fins i tot anomenant a aquest individu, no has parat de somriure.

No ens coneixem gens però ens caiem bé. Hi ha aquell tarannà del poble on tots som com una gran família; tu, des del teu lloc humil, alimentes aquesta joia col.lectiva.

T'he demanat amb un to una mica atrevit que decidissis per mi. Has acceptat la picaresca i t'has atrevit a jugar fort i llavors... m'has servit un immens entrepà de xistorra.

Aquesta tarda no puc deixar de pensar en tu. Sort de la sal de fruites.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer