Aquell 23-F, 2455

S'acosta el migdia. Fa sol i la temperatura és suau. Uns quants milers de persones s'acosten a la plaça, esperant l'hora de l'execució. La última de totes. La que farà fora, definitivament, als fantasmes del passat. La Gran Revolució Cultural Mundial, impulsada pel Timoner Màxim, és un veritable èxit.

La hora cada vegada és més propera. La gent espera amb expectació, no s'atreveix ni a xiuxiuejar. La víctima reposa, també silenciosa, al centre de la plaça. Un home d'uns trenta anys s'ho mira des de darrere de la seva cortina semitransparent, amagant el seu rostre als vianants.

Apareix el botxí, amb les eines a punt. El procediment serà lent, però destruir l'última impremta és una gran fita històrica de la humanitat, una ocasió que val la pena. La multitud ho celebrarà amb entusiasme, real o fingit: no celebrar les decisions del Timoner Màxim es castiga amb la presó.

L'èxtasi general comença amb l'aperitiu del ritual: la cremada del darrer llibre, una bíblia, igual que el primer: la multitud celebra efusivament el crepitar de les flames.

La data no és casual. Avui fa mil anys que en Gütenberg va imprimir el primer llibre, i aquest serà el darrer aniversari del seu invent. A l'home de la finestra se li escapa una llàgrima, tenia vocació d'escriptor.