Cercador
Aprenent a viure
Un relat de: Trossets del que pensoEt pots mirar el futur des de la meva perspectiva
i de ben segur no serà mai com tu l'imaginaves.
Romandre quiet no té cap sentit
si el món continua girant
al teu voltant.
Una aclucada d'ulls pot fer canviar un moment
i convertir un instant en una eternitat,
esperant que aquest benvolent
es deturi per sempre.
Tocar els sentiments seria perfecte.
Els dolents es podrien retallar
i els bons pegar-los dins del cor
per que no es poguessin bellugar.
La visió de l'infinit
ens fa ser covards.
Sempre és més fàcil imaginar que lluitar,
actuar que esperar,
riure que plorar...
Tot el que està al nostre voltant
ens té lligats.
Per que la vida és això:
formar part d'un tot
i d'un tot formar-ne part.
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades