Aparences

Estació de tren de rodalias per la nit,una dona amb abric fosc,llarg,quasi fins als turmells está aprop de la via miran nerviosa el rellotge.
_Avui porta retard,¡ai!senyor.
El tren s´aproxima a la estació,un somriure es dibuixa a la cara de la dona.
_Per fí ja era hora.
El tren para prop de la dona.La gent comença a baixar apressadament,ja es força tard.
Un home jove amb maletí i elegant abric baixa al mateix temps que s´aproxima la dona,tots dos ensopeguen.
_Ho sento,perdó.
_No a estat res,res.
Respon la dona més preocupada d´atrapar el tren que de demanar explicacions;quan la dona es a dalt l´home la mira seure al costat de la finestreta,i girant sobre els seus talons es va encaminar cap a la sortida de la estació.
Al día seguent,la dona de l´abric torna a estar al mateix lloc de la estació esperan el mateix tren.Quan el tren arriba i baixen els passatgers torna a baixar l´home del maletí i elegan abric i un altra vegada se la torna a quedar mirant mentres la dona torna a seure al mateix lloc al costat de la finestreta.
Home pensan:-Vaja la senyoreta de ahir.Deu marxar a casa,sí segur que marxa a casa també deu acabar de treballar tard,o potser no treballa,potser va de compres,potser ni tan sols es de aquí.
I pensan amb aixo es dirigeix a la sortida de la estació.
Aixi es va repetin aquest encontre els dies posteriors,l´home ja ho a convertit en un dels aconteixements més importants de la seva rutina diaria.
La dona torna a estar a la vora de la vía,el tren arriba alc cap d´uns moments,aquest cop l´home no baixa.La dona puja amb decisió seien com sempre al mateix lloc al costat de la finestreta.
L´home avui no ha agafat el tren perque s´ha quedat treballan fins tard al despatx de la empresa on es un alt executiu.
-Papers i més papers,i es tardisim
Diu mentres llança una pilota de paper a la paperera,la qual rebota a la vora caen a terra.
Mentres tan el tren ja a arribat al seu destí.La dona baixa apressadament,creua el carrer i arriba a la porta de la entrada d´un edifici de oficines.
Entra i es dirigeix cap a una porta del primer replá la obri i encen la llum,es un quartet amb estris de netega.Es treu lábric,el diposita en un penjador,agafa una bata blaba i se la posa,tambe es posa uns guans de goma,treu un carret amb escombres,povals i altres estris i marxa cap als passadisos de la oficina.Mentres va netegant veu llum a un dels despatxos,truca a la porta.
-Perdoni,trigara moltes que estic netegant aquesta zona i...
-No,ja esta.
Contesta amb indiferencia l´executiu recollin tot.
-¡Ha!no es descuidi de la paperera i si us plau la taula,ahir vaig trobar una mica de pols.
Acaba de recollir tots els papers i surt.
-Bona nit.
-Bona nit.
Quan l´home es dirigeix al ascensor ella el mira.
-¡Vah! yuppies.
L´home apreta el botó de trucada,al cap d´uns segons l´ascensor para i les portes s´obren,entra apreta el botó de baixos i mentre les portes es tanquen ell va pensan malhumorat.
Tot culpa dels papers,he perdut el tren i avui ja no podré veure a la misteriosa dona de l´abric a la estació que a degut fer avui m´ha degut trobar a faltar.
Bé,demá sí,demá no perdre el tren,demá segur que la veure tan maca a la estació.