Ànim

Catapultat a la misèria
visc les darreres hores del dia
amb serenor i cautela
penso en el infants, lleganyosos
amb els estómacs bramulants
qui pot menjar-se l'aire?

Sense pèrdua surto
al carrer encara mullat
les hores de calma no l'eixuguen
encara queden petjades a la sola
surto a voltar sense rumb
a emmirallar-me en els bassals
em tornen la meva pal·lidesa
amb descaradura, no s'adonen
que no sóc cap enze
que els accents m'aclaparen
que trepitjar-se el clatell
no és passatemps de personatges
que cal estar a l'aguait
dels moviments dels ocells
per adonar-se dels núvols

Es mouen sense canviar de lloc
miro cap a dalt i em cau
la fresca del matí
el reguitzell d'hores estenent-se
davant del nas
arrufat encara per les penes
el front rebregat
massa expressions de sorpresa
a llàgrima viva et recordo encara
i tu marxes de mi
abandones el tu que sóc
a la seva sort
dissortada sort
tan de bo es pogués comprar
tal com asseguren, fanàtics
sense rumb ni horitzó
volen abocar el món
a llur degenerada visió
endinsar-se en el pensament
de les gents honrades
que passegen els diumenges

Al bell mig de la confusió
em retrobo amb la corrua
d'espectadors enlluernats
pels neons espetegadors
el dolor penetrant, com metzina
m'esberla per la meitat
com una síndria el cop
de l'espasa d'acer
esmolada i esmussada, molts cops
per mantenir la lucidesa
sé que no hi sóc tot
que tal vegada m'erro
en pensar en la bondat
en voler capir els arguments
d'uns i altres, a cops de cap
volen obrir les llaunes
la prometença amagada
reclama el seu sacrifici
com tantes coses

Les passes apressades
atabalades retrunyen
sobre la pedra grisenca
les llambordes em planyen
cal explicar-les el sentit
de la fugida, el dolor
sentit a dins dels ossos
flagel·lador com un mal àpat
que de cop i volta ens deixa
ben plans damunt el llit
el matalàs suat testimonia
els malsons que ens turmenten
que em turmenten
que fan de l'impossible realitat
de la por un sentiment
del desgrat un sabor de boca

Tot plegat rau en l'absurd
incomprenc tantes giragonses
revolts de pensament
cal justificar-los amb cura
definir cada paraula
etiquetar cada flexió
escriure el compendi
de totes les vivències
conviure amb el cim enfonsat

El renill llunyà adverteix
de la vinguda del mal
quin coratge no cal
per acarar-se amb el temut desenllaç
sigui el poder o l'amor
la necessitat o el desig
tots éssers malignes
torturadors d'ànimes
pal de paller del patiment
arrosseguen els cossos a mercè
de llurs designis
sense pietat ni lluïment
no hi ha claca, ni aücs
ningú no s'amoïna dels condemnats

La tristor sense treva
demana pas, s'avança
a d'altres sentiments desitjables
als moments en el record
als vells amics
tot s'ensorra electrificat
pel mal de pit, per les nafres
excitades en llur cremor
per l'aire carregat
per un ruixat indefinible
de retrets i penúries

Tot ajuntat recorda
l'espectacle d'una sinistra comparsa
la celebració del no-res
el passar del temps
sense petja apreciable
ni olor de perfum dispersat
no es pot esperar romanent

Els ressons a les parets
pelades de rètols
escrostonades com croissants
d'ahir, recorden l'espectacle
de pair el futur
de parir el passat
de tornar a emocionar-se
amb velles imatges , quincalles
presents només als racons
amagats i foscos del record.