Anhel

Segueixo el compàs i recordo
que et vaig mentir,
quan vas marxar.
Et vaig dir
que estaria bé
que el temps aniria ràpid
i que tornaries aviat.
L'anhel em va distorsionar
la realitat.
És com l'ou que volem trencar
i després ens pena.
És la por del començar
i després ens dona per pensar
que ho podríem haver fet abans.
Ningú és sap a si mateix,
del tot, enganyar.
Per això tenim orelles.
Per que algú ens digui les mentides
que de tant en tant,
volem escoltar.
El meu anhel es un petit fil.
Un dibuix a mig pintar.
Allò que creix i no minva mai.
Un sentiment.
Una curiositat.
Un desig al que li costa d'arribar
des del dia que el teu cor,
amb aires innocents,
em va ensenyar a somiar.