Àngel blau

Hi ha qui diu que la Laia hauria de parlar amb el psicòleg, potser ell l'ajudaria...
Hi ha qui diu que potser li aniria millor anar a una associació de familiars de malalts bipolars...
N'hi ha uns altres que quan la Laia els hi parla callen i la miren sense dir res...
N'hi ha que mai han arribat a escoltar-la...
La Laia es forta però introvertida, alegre però molt sensible, tímida però li agrada presumir davant el mirall. Ara ella és així, però com seria si aquell Agost de 1997 res d'allò no hagués passat?

(... les portes es van tancar, la sirena de l'ambulància de cop va emmudir com l'aigua que desapareix aigüera avall sense poder-ho evitar. Tothom parlava, hi havia xivarri, en canvi ella va sentir un buit dins seu ...)
(... per la porta del darrera de la sala d'espera va aparèixer una metgessa, "si d'aquí dues setmanes respon bé a la medicació ja el podran visitar, a la consergeria els explicaran la roba i els estris de neteja personal que necessiten els malalts, em segueixen?" ...)

Som al 2006, ja han passat 9 anys.
Hi ha qui diu que no es curarà si ell no hi posa voluntat.
Hi ha qui diu que no n'hi ha per tant, hi ha hagut masses ingressos, algun d'ells innecessari, i potser per això ara està pitjor...
Hi ha qui diu que si ell acceptés la seva malaltia ja estaria solucionat, però potser és ell qui crea la seva presó.
La Laia no sap com continuar, té molta tristesa dins, remordiments quan se n'adona que han passat dues setmanes i no té notícies d'ell, indiferència quan no hi pensa, alegria quan parla amb ell, i tranquil·litat si el veu content.

(... hola papa, com estàs? Avui no he trobat caravana al venir. A la feina tot va bé. He aprovat una altra assignatura, ja queda menys per acabar la carrera. A fora arriba la primavera i podrem sortir a passejar. Vols que anem a fer una coca-cola? La cuidadora m'ha explicat que estàs ensenyant a uns malalts a fer manualitats, segur que feu coses molt boniques, tu sempre has tingut mans d'artista ...)