Anestèsia local

Un relat de: Capdelin

Lluna, sol,
agenda, mòbil, roses...
he de fingir
que hi ha altres coses.

Pares, amics,
germanastres,
elles, ells...
he de fingir
que hi ha altres.

Mentida!

No hi ha coses,
no hi ha persones,
no hi ha res,
no hi ha roses,
no hi ha ningú,

només... TU!

Comentaris

  • No cal fingir res...[Ofensiu]
    annah | 18-01-2006 | Valoració: 10

    és natural que tan sols pensem amb la persona que estimem.
    Hi ha amics que ens rodegen, persones que ens estimen pel voltant, roses... però quan s'està enamorat tan sols veiem la persona que ens ha robat el cor.

    Genial! Com sempre...

    Una abraçada immensa.

    Anna

  • AnNna | 18-01-2006

    ràpid, senzill i planer.... i tanmateix, genial! el que no entenc és per què a l'introducció poses anestèsia total i al títol local.... :S

    petonassos!

  • Uooo![Ofensiu]
    abraham | 18-01-2006 | Valoració: 10

    Un poema ben ple.
    Anestèsia local o total?
    Encara sort que aquesta sensació ( l'enamorament) és efímera i que més tard, els ulls es van obrint un pél més.
    No obstant, aquesta fase pot arribar a ser preciosa, i cal viure-la mentres duri fugintt de la racionalitat.

    Felicitats!
    endevnat

  • jaumesb | 18-01-2006 | Valoració: 10

    l'amor va sempre ben acompanyat

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305823 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )