Amors d'alta volada

Les reunions bilaterals per tal de resoldre els incidents lligats al pont donaven molt de sí. Els components de les dues bandes es coneixien de sobres, tenien els seus moments de relaxació també. D'aquí sorgien relacions interessants, que els interessaven a ells, no pas a la resta de gent, perquè l'ensopiment que acumulaven era considerable, també en les estones de lleure. L'enginyera M. R. escrivia amb motiu d'unes llicències d'obres a la fondalada a on havia d'anar ubicat un dels pilars en els següents termes:


A l'atenció del director d'obres,

Considero del tot inacceptable que s'atorguin unes llicències per fer intervencions constructives a la zona on hi ha d'haver el pilar, que geodèsicament és la més correcte i adient i que s'oposa a les directrius i paràmetres de la comissió, que per moltes vegades ha deixat constància oral i escrita dels requeriments. Per tant és impossible que puguem dur a port l'empresa amb aquests entrebancs, oposats a la nostra tasca constructiva, que volem desenvolupar en llibertat i sense haver d'enfrontar-nos al rebuig de la població, que sens dubte la decisió cuejarà, doncs és sabut que en començar les obres de rehabilitació ja no es pot fer marxa enrera, i que les esperances de centenars de persones dels barris en depenen, i que per tant s'ha d'aturar tota l'actuació abans del seu començament, en la seva etapa actual de concepció. És així que demano seriosament i formal que se'n retirin les diligències per tal que el pilar pugui anar a on toca, sense haver d'enfrontar-se a plataformes veïnals i d'altres organitzacions que no tenen a veure amb el fet enginyer, del que puc ocupar-me amb coneixement de causa, i parlo en nom de tota la comissió que viu amb estupor la concessió de la llicència, que només endarrereix els tràmits decisius que estem afrontant. Talment sembla que es vulgui obstaculitzar la conclusió del projecte.

Sense més que afegir,

M. R.


El director d'obres, encarregat de totes les llicències de l'ària metropolitana, arxivà el requeriment sense cap mena de procés. Tanmateix en el seu magí distorsionat començà a extreure'n conclusions. Havia de contestar aquella carta, i fer-s'ho per tal de coordinar una reunió tripartita entre els enginyers i el seu equip, per tal de poder veure de més a prop l'enginyera, que coneixia de vista. Els seus ulls s'havien creuat més d'una vegada en un esguard prolongat i profund. Calia esbrinar fins a quin punt podia arribar aquella intuïció, purament amatòria. La resposta en aquests termes fou la següent:


A l'atenció de l'enginyera M. R.,

Crec sincerament que això s'està traient de polleguera, i puc assegurar a la comissió que per part de la direcció d'obres no hi ha cap mena d'interès dilatori en aquest afer. Les obres licitades o pendents de licitació són necessàries i entren dins el programa d'acció de govern de les autoritats de l'ajuntament i la diputació, i per tant s'han de complir. Si més no aquestes. Això hauria de discutir-se en una reunió trilateral amb els enginyers d'ambdues bandes i els membres de l'oficina de direcció d'obres, per tal d'arribar a una solució consensuada. Heu de comprendre que el que ja s'ha pactat amb els veïns s'ha de mantenir, encara que no n'hagueu tingut notícies. Tot aquest assumpte porta en marxa molt de temps, amb consultes fetes a les diferents parts, de molt abans que es comencés el procés de planificació del pont, i ja les expropiacions són fetes. No ens podem fer enrera per cap motiu, si més no a mi no se m'acudeixen. Tanmateix el pilar és perfectament compatible, pel que caldrà examinar acuradament el seu emplaçament definitiu, per tal que no destorbi les accions constructives que licitarem sens cap mena de dubte. Per això em sembla molt adient que fem aquesta reunió a la que hi podrem ser tots els afectats, i que després haurem de repetir amb les plataformes veïnals per tal de cercar el seu vist-i-plau. Els nostres secretariats es posaran d'acord amb les dates, que hauran de ser aquest mateix més per qüestió de terminis.

El director d'obres.


En trucada directa les secretàries podien posar-se d'acord en un tres i no res en les dates, però per interessos de coneixença de l'enginyera, el director d'obres va iniciar des del seu departament un sondatge per tal d'esbrinar a quines dates l'afluència de membres dels dos equips podia ser menor, finalment va aconseguir que a la reunió només hi poguessin comparèixer un total de dotze persones, entre enginyers i delegats i supervisors dels governs d'ambdues bandes. Val a dir que l'espai en qüestió era una illa que hi havia al bell mig de la badia, i que es volia aprofitar per la seva grandària i consistència per tal d'establir-hi una mena de base des de la que es podrien escometre els altres pilars, que eren submergits per la base. La illa era una taca en mig de l'extensió d'aigües de la desembocadura del riu, i amb prou feines i vivien uns milers de persones, en un espai urbà atapeït, que s'havia de comunicar per mitjà de ferris amb el port de la banda de Zètia. Molts trobaven en el microclima humà de l'illa un refugi per a les seves activitats, d'aquí que l'espai estigués superpoblat.

Finalment es va poder concertar un moment per tal de fer la reunió. A la taula hi havia un avorrit director d'obres, que no tenia cap interès en arribar a una solució per tot allò, i que havia rebut ordres diàfanes del seu superior immediat d'obstaculitzar tant com pogués la progressió del pont.

- Amics i amigues, em penso que podem arribar a una solució pactada per a tot això. Les obres són necessàries, he de donar de totes totes la concessió per a la seva execució sense retards. En depèn en bona part la credibilitat del govern municipal, i també del govern de l'estat, perquè s'ha implicat també en l'afer. Per aquesta raó considero que no puc avenir-me a canviar les meves llicències. Això no m'ho podeu ordenar, per altra banda, perquè tinc plenes competències, i el vostre òrgan és consultiu i està en fase preliminar encara, per la qual cosa considero que no tinc perquè encetar un escàndol, i la mobilització ciutadana, només per una qüestió tècnica que estic convençut que es podrà solucionar, vosaltres l'heu de poder solucionar. El cas és que estic molt disgustat per la manera com s'està plantejat tot plegat, perquè noto inferències, una intervenció per la vostra part en afers que no us pertoquen, no podeu venir i dir-me quines llicències puc donar i quines no. De ben segur que podeu trobar un altre indret per plantar el pilar, i més atès que encara no heu decidit en ferm per on prendrà terra el carril del pont per ambdues bandes. Segons tinc entès sospeseu fins a quatre possibilitats en aquest sentit.

Així anaven les argumentacions del director d'obres. En la pausa-cafè de la reunió no va poder dissimuladament apropar-se a l'M. R, que només era la portanveu, perquè no haguera estat polit de provar de parlar amb ella en privat sense adduir-hi raons convincents. Havia mester d'altres estratègies més elaborades. Un cop retornats a la reunió va prendre la paraula tan bon punt com els altres havien esgotat els seus torns.

- Amics i amigues. Em penso que estem a punt d'arribar a un acord. Tanmateix hi ha serrells que cal tisorar, aspectes que encara veig boirosos, però que no afecten el conjunt dels nostres acords. Proposo que hi hagi una reunió trilateral un altre cop només de portanveus, per tal que poguem evitar la mecànica d'aquestes reunions, amb tantes persones demanant la paraula. No hi ha agilitat, i això és el que necessitem per tancar l'acord. Després elaborarem un document que podrà ser discutit i aprovat en aquest mateix fòrum un altre cop, i rebutjat si cal, perquè no volem imposar res a ningú. De totes maneres considero que serà difícil que es rebutgi si té l'acord de totes les parts representades.

Així mateix va aconseguir el director d'obres de reduir els seus interlocutors, per bé que de bon començament no va ser triada l'M. R. per tal de fer de portanveu. El director d'obres es va mostrar molt sorprès, i va demanar explicacions. Les hi van donar, consistents en que no volien protagonismes entre els membres de la comissió i que el lloc de portanveu era rotatiu. Així doncs no hi havia manera i ja es veia fent una reunió que no li venia de gust amb persones que no eren les que esperava. La solució però va arribar aviat. Resultava que el torn de ser portanveu era setmanal per la part de Zètia, i només hi havia tres candidats que podien exercir el càrrec, ja que la resta rebutjaven de fer-ho. Això ho va esbrinar secretament el director d'obres, que de seguida va veure que només havia de fer moltes reunions en tres setmanes per tornar a trobar-se amb l'enginyera. Un cop reunit amb ella va fer una escena davant del comissionat de Zètia, després d'haver-li enviat una missiva en els següents termes:


A l'atenció de l'Alt Comissionat,

Estimat ..., fa temps que ens coneixem, i hem passat moltes coses junts, i ens ha anat bé. Però el que passa ara no va bé, perquè cada setmana m'han de canviar el representant de la comissió per la vostra part, i això em crea una profunda confusió, ja no sé exactament amb qui he de parlar, perquè has de saber que els arguments de cadascú que passa pel meu despatx són diferents. És a dir que ja n'hi ha prou d'aquest color. Vull tenir un portanveu fixe, el mateix sempre. Proposo a l'enginyera M. R., que és la que ha vingut a la darrera comissió.

El director d'obres.


L'escàndol va venir en no fer l'alt comissionat gaire cas de la missiva del director d'obres. Va haver de personar-se als despatxos del ministeri i muntar un bon sidral, amb crits i gesticulacions obscenes. Finalment va aconseguir que l'assignessin l'enginyera ja que era la darrera que li havia tocat en torn. El cas és que el director d'obres ho tenia a tocar, però no encara, perquè va resultar que el portanveu de la part d'Ícia perseguia descaradament la M. R, no li treia els ulls de sobre
i sempre estava al seu costat. L'havia convidat a sopar més d'una vegada, inassequible al defalliment tot i les negatives. El cas era que per fer-se notar el director d'obres hauria d'haver-se posat en evidència, d'una manera clara i agressiva, no hi havia opcions si no volia crear un incident diplomàtic, qui sap. Tenia estratègies de sobres per solucionar aquest problema.

- Escolteu-me bé els dos. Trobo que hi ha afers que hem de resoldre tête a tête, no puc discutir per exemple amb tu Leopold, amb absoluta llibertat i confiança en presència de l'enginyera que pertany a un altre país, i amb això no vull dir que tinguem secrets, només que la relació és diferents, i si volem donar una bona repassada als serrells fora convenient que féssim reunions bilaterals, en les que ens poguèssim trobar per tal de trobar solucions a aspectes puntuals que només atenyen a les parts per separat. Per tant trobo que estareu d'acord amb mi en que les nostres secretàries es posin d'acord un altre cop per encetar un nou seguit de reunions.

Tots dos estigueren d'acord. En el moment de la reunió, l'M. R. sospitava fermament que hi havia alguna intenció oculta en tantes maniobres. Un cop acabada, enllestida a corre-cuita per part del director d'obres, com que els hi sobrava un bon espai de la tarda, la va convidar a prendre una copa a un bar amb terrassa de la zona alta de la ciutat capital d'Ítia. Des d'allà s'observava tot l'estuari, amb llums escampades aquí i allà, concentrades en una línia més densa per la part de la riba mateixa, i al fons es podien veure pampallejar les llums de Zètia, des de les alçades del turó on era el bar i que trencava la monotonia de la riba.

El director d'obres va sincerar-se amb l'enginyera de seguida. Havia esperat durant molt de temps aquell moment, havia preparat moltes reunions i havia hagut de suportar contratemps inesperats, havia fet mans i mànigues, era aleshores o mai. Va ser aleshores.

El director d'obres era home casat, i l'enginyera tenia una relació, no formalitzada legalment. Els seus encontres havien de ser furtius, d'amagat, sense que hi hagués coneixement de ningú. Varen fingir disavinences en la negociació. Tot va ser molt teatral, van haver-hi crits i insults, desqualificacions, bocabadament de tothom que se'n feia creus del que estava veient. Varen quedar que l'M. R. ja no seria més portanveu davant el director d'obres. Secretament seguien amb la seva aventura. Ningú no havia de saber-ne res, era cosa seva, de ningú més. La guerra fa ser una demora en la seva ardent passió, que els va reforçar. Amb el protectorat no sabien veure el dia en que es poguessin tornar a trobar, la cosa va ser ràpida, amb l'excusa de visitar familiars el director d'obres va deixar-se caure per Zètia de seguida que les fronteres es van declarar obertes.

Sempre varen dur en secret la seva relació, fins i tot el director d'obres sospitava que l'M. R. en tenia d'altres, que conreava amants a totes bandes, a tots els pobles, potser era el desig que li feia veure visions. Per la banda de l'enginyera també sentia una forta gelosia, perquè pensava que un director d'obres havia de moure's molt pel país, inspeccionar, controlar, dormir en hotels. Tot plegat un brou de cultiu per a aventures semblants a la seva. I al capdavall, si ells mentien a tothom no hi havia raó per no mentir-se l'un a l'altre. Però això, tanmateix, no era el més important.