Amors d'adolescència

"Sàpigues disfrutar de cada cosa que et dóna la vida, si n'hi ha alguna que no et satisfaci canvia-la. Tot està a les teves mans."
Que contenta va estar quan va rebre aquelles paraules. Va adonar-se que eren del tot certes, que podia disfrutar de la vida i intentar canviar les coses que no li agradaven. També va adonar-se que sense aquelles paraules, no hagués estat feliç. Gràcies a totes les persones del seu voltant havia après infinitat de coses que l'ajudaven en cada instant a fer-se més gran. A disfrutar de la felicitat, i de cada moment que se li presentava. Potser des d'aquell dia veia el seu voltant d'una manera diferent. No sabia expressar ben bé com es sentia, però estava molt bé.

Realment ho necessitava...

Era una noia adolescent, d'aquestes que sempre intenten pensar les coses abans de fer-les. Era maca, no es podia queixar. Tenia una cabellera, castany clar tirant cap a rossa que li arribava una mica més avall de les espatlles. Era una noia prima, ni molt alta, ni molt baixa. La cara rodona, i no era de les típiques noies que només pensen en la roba, en el físic, estar maques i passar-s'ho bé. Era una noia que s'interessava pels seus estudis, li agradava parlar amb els seus amics, i passar estones amb ells. Tenia quinze anys.

Quinze anys! Una edat realment difícil. Era massa gran per fer segons quines coses, massa jove per fer-ne segons quines d'altres. Feia un parell d'anys havia entrat en una colla castellera. Li agradaven els castells, no sabia ben bé perquè, però un dia va decidir que li agradaria de fer-ne. Va conèixer a gent realment encantadora. Va entrar a formar part d'un grup d'amigues, ella estava encantada, s'ho passava realment bé, pujant i baixant. Tot i que no en totes les actuacions pujava, ni feia tots els castells que li agradaria fer, però les coses són com són, i es clar, encara li faltava experiència. Poc a poc l'aniria adquirint. Formava part de la canalla de la colla, això volia dir que tenia una sèrie de monitors que li ensenyaven a pujar i a baixar. També se n'anaven de colònies un cop acabada la temporada. Allí el va conèixer. Al tornar de les primeres colònies la va agregar al Messenger. Al principi li va estranyar una mica que l'agregués, era el seu monitor i no entenia perquè volia parlar amb ella. Van començar a parlar, al principi parlaven de coses sense importància. Poc a poc van anar parlant més, de coses més íntimes. Ella sense adonar-se'n es va enamorar d'ell. Ell sempre li deia que quan tingués dos anys més...

Ella vivia esperant que passessin dos anys, realment estava enamorada d'ell, no sabia si ella li agradava amb ell. Potser per ell només era un joc.

"Sàpigues disfrutar de cada cosa que et dóna la vida, si n'hi ha alguna que no et satisfaci canvia-la. Tot està a les teves mans."

Va tornar a rellegir-se aquelles paraules, va alegrar-se de tenir els amics que tenia i va decidir que lluitaria pel que realment li importava, pel que realment volia. Sempre havia cregut que l'edat era un obstacle, ara estava convençuda de que tot era possible i que l'edat no era una cosa tant important.

Al cap i a la fi, només eren sis anys.