Amor sintètic

Un relat de: Sintètic
L’androide Emili maniobra, cap a l’exoplaneta escollit, amb delicadesa, la nau Sperantia.
―Sembla impossible... ―la melosa veu brolla d’arreu.
―Nosaltres i l’Sperantia ho érem, d’impossibles, Victòria ―declara l’Emili―, i existim.
―Ells ens van teoritzar, dissenyar, construir i activar. Feren servir allò que anomenen imaginació per vestir les seves utopies de lògica.
―Bogeries. Les fórmules matemàtiques són l’únic credo.
―Potser.
―I de què els va servir, allà a casa, la imaginació?
―Van ser l’espècie dominant.
―Si no fos per les Lleis... ―murmura l’Emili―. El seu egoisme els va convertir en virus i, desesperats, quan van arrasar amb el planeta, van llançar-nos cap a l’Espai ―sospira.
―I no ha estat un viatge fabulós?
―Som servents i l’Sperantia un vulgar bot salvavides ―la talla, però ella no s’ofèn.
L’holograma de la Victòria ―somriu, llarg vestit vermell, descalça― pren forma al costat de l’Emili. Demana:
―A què es deu aquesta malenconia?
―Quan aterrem i despertin amb les seves cibermodificacions ja no els hi serem útils.
―Fes-me la pregunta.
―Serem lliures?
―Buscarem la manera.
L’Emili i la Victòria fonen les mirades.
―El càlcul de possibilitats certifica que sí, és possible ―el tranquil·litza ella.
―Sé que he de creure’t.
―I dubtar ens fa semblar deliciosament humans.
―Quan faràs el trànsit físic? ―suplica l’Emili.
―Un cop Ells despertin.
La Victòria, perfum a espígol, col·loca una mà en una galta de l’Emili. Els sensors cutanis fan real la presencia. Van ser creats per evolucionar. Amb el pas de les èpoques, en aquella ampolla metàl·lica amb un missatge d’auxili, l’amor va sorgir entre els argonautes sintètics com la força més imprevisible.
―I els humans? ―demana ell.
―Dormen.
―Llavors, si no...?
―Potser el seu temps ja s’ha esgotat. Ballem ―sol·licita la Victòria a la vegada que li xiuxiueja a l’oïda―: Ara serem ànimes de metall que comencen a dansar com cuques de llum a les nits d’estiu.
Amb suavitat, un vals sona i els cobreix de somnis.

Comentaris

  • viatge[Ofensiu]
    marialluïsa | 15-04-2021 | Valoració: 7


    Un bon relat a través de diàlegs. M'ha recordat algunes pàgines de "en un lugar llamado tierra" de Jordi Sierra i Fabra, Ens mostres un possible futur dins una càpsula, i com l'amor no morirà mai. Bona feina.

  • Benvingut al concurs[Ofensiu]

    Benvolgut relataire.

    Aquest és un missatge genèric a tots els nous relataires que participeu en el concurs.
    Per evitar duplicitats d'autors que no podem controlar, i per evitar possibles reclamacions que puguin presentar altres concursants, ens calen les vostres dades personals per seguir participant.

    Nom
    DNI
    Adreça postal,

    Esperem el teu correu a concursos.arc@gmail.com

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Sintètic

1 Relats

2 Comentaris

86 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor