AMOR PERDUT

Enmig de núvols de paper
t'escric aquestes paraules,
amb llagrimes imprimiré
les meves falses esperançes.

Deixo enrera els teus llavis
la temptació del teu petó
marxo amb el permís
de l'abandó el mal i el dolor.

Els ulls que encara et desitgen
s'envidrien d'enyorança
amb uns pensaments que s'esquitxen
de gotes d'aigua salada.

Vorejant carrers m'arrossego
intentant oblidar el teu record,
pero a cada passa ensopego
amb uns peus que no es poden d'acord.

Dons correspons a un altre el teu amor
del qual em sentia privilegiat,
ja no tinc aquest honor
la poma i el pecat.

I aquesta ploma no filarà mes poemes
ni versos que conjuguen el teu nom
son les ultimes ofrenes
que em faran trobar consol.