Amor, felicitat, temps, canvis i espera

Porto un llarg temps en que he trobat un nou motiu, algú que em fa creixer les ales, que em fa volar, ser feliç...
Ell és també el meu angel, m'ha salvat de la foscor, i m'ha deixat volar, tocar el més alt.
M'ha fet sentir estimada per primer cop en la meua vida.
M'ha donat el meu primer amor correspost.
Però el meu motiu, tu, estas a la distància, i ara, que volava més alt,era més feliç, vaig perdent el teu rastre.
No sé perquè, però debia ser que jo no era el teu angel. Jo no et feia volar, només tu a mi.
No estavem junts en un cel d'enamorats, tu no estaves amb mi. Jo et creia al meu costat.
Tu cada dia estaves menys present,vas desapareixer, sabia qui eras, sabia que et vaig tenir però no sabia de tu, et perdia.
El motiu ja no era el mateix, no eras ja el meu motiu per continuar. M'odiava per perdre't.
Jo volia, pero no podia, jo parlava, però per tu no deia, volia que notessis la meua presencia.
Ja res va tornar a ser el mateix, i tu i jo ho sabiem, però no volia deixar de tocar el més alt, la felicitat.
Vas anar desapareixent i un nou del qui intentava, però al meu cor no podia enganyar, enamorar-me va apareixer.
Cada dia era temps, vaig deixar que tu em deixessis creixer les ales x volar. Però el temps s'ha encarregat d'esborrar.
Soc un angel caigut, que encara plora per voler tornar a tocar el més alt.
Però la proxima vegada estaré amb algú alla a dalt...I ho tornaré a tocar.
Esperant molt més per l'endemà.
Avui , llegeixo i recordo les nostres converses, i t'he de dir gràcies, perquè encara, els teus records em fan tocar el més alt.
Recordar que vaig ser estimada abans, abans de que el temps, ens guanyes la batalla.

Gràcies