Cercador
Amor dolç
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Amor,
és el secret més ben guardat;
és l'etern procés d'una estimació conjunta,
en la tremenda tendresa adquirida entre dues persones.
Dolç,
és l'afecte que els uneix;
és l'enllaç d'un vincle molt estret i íntim,
en el profund sentiment resultant.
Amor dolç i intens;
secret etern de tendresa,
i enllaç profund de tots els sentiments a flor de pell.
Comentaris
-
El meu comentari[Ofensiu]adrian contreras | 30-01-2009 | Valoració: 8
Aquest relat m'ha agradat pero si et dic la veritat es una mica curt. Si t'aguesis enrrotllat una mica mes seria mes interesant pero jo penso que esta be per aixo te ficat un 8 ben guañat =). A part de que tot el que dius del amor es veritat. Cada paraula esta ben explicada o aixo penso. Dismeo tu que penses t'has expresat amb cinseritat o no?
EsPerC qUe Em ReSponGuIs!!! :P
-
Doncs aquí la meva reacció[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 27-06-2004 | Valoració: 9
La veritat és que m'ha fet gràcia la introducció que hi has posat. I m'ha fet gràcia perquè jo, que recordi, he assistit fins ara a tres casaments, i en tots ells m'ha tocat fer de fadrí major (com si la meva família fos tan petita!), escriure el poema i recitar-lo com un bon minyó...
El teu poema m'agrada en primer lloc perquè no és la pura retòrica, sovint de rima buida, que s'acostuma a escriure en aquests casos. El missatge gira entorn a dos conceptes molt apropiats a les circumstàncies que dius, i resulta excel·lent la combinació d'ambdós a l'estrofa final. Per altra banda, i també adequat a les circumstàncies, la brevetat és una virtut (sobretot si l'acabes llegint en públic; a vegades segons quin "públic" no té gaire paciència). És un petit regal molt i molt personal que jo crec que li pot agradar força a... la teva germana, era? Bé, a la núvia, en qualsevol cas. Valoració en conseqüència positiva.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872428 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.