Amor (2)

Un relat de: Noia Targarina


Hi ha un desig,
no una mancança
de vida i
una peça i un talismà,
aquesta corba segueix
no hi ha ningú,
surt una mà i no es veu el color,
potser és de color caoba,
t’asseus al sofà,
i al costat teu hi ha unes revistes,
potser és antídot per ser feliç,
puja la moral,
amb un accent envio un correu,
rebo i m’emociono,
pico i rento la camisa de pana,
hi ha un membre de la meva família,
que l'estimo molt i no està amb mi,
el trobo a faltar,
els sentiments estan a flor de pell
sento l'amor a prop meu,
toca a la meva porta i l’obro
tinc el desig de dir t'estimo
penso amb tu,
això és l’amor que toca a la teva porta
i el sents ben prop teu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: