Cercador
Amics? Companys?
Un relat de: noa- Compartir:
Aixecar-te cada dia i saber que quan arribaràs a l'institut et trobaràs els teus companys és una de les moltes raons per les quals m'agrada anar a a l'isntitud. Agitar-te, pensar, somiar, disfrutar!
Ets al costat d'un company, el mires, et mira, rius, rieu.
Et toca català, no estàs am ell. No hi pots fer res.
Una, dos, tres hores sense ell!
Et toca música. Ja és el vespre. El mires, et mira, rius, rieu. Mireu l'habitació del costat, la porta està oberta, què feu?
Penseu, us mireu, torneu a riure. S'espereu. No hi ha ningú. Esteu sols, sabeu què fer? T'abraça, t'aixeca la mirada. Se'n riu, tu rius. Ets feliç. T'acarona, et segella els llavis amb un petó. Te'l mires riu!
Marxa. Et deixa allí. Sola. Pensant! Creus què tot a sigut real ? Pensa, raona, i después digues: Vull què sigui real?
Tu decideixes.
Comentaris
-
Molt bé!![Ofensiu]hilderoy | 13-10-2006 | Valoració: 9
Hola maca!!
M'ha agradat bastant el teu relat, potser l'he trobat massa ràpid, pel meu gust hauria de ser una mica més lent, deleitar-se en detalls..
Està molt bé somiar, i m'agrada aquest final en el qual pots decidir tu ser feliç o amragar-te... almenys jo ho he entés aixi... Felicitats! Segueix escribint, eh?
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
