Amic

Amic:
Demostra'm si m'equivoco, que els dies no transcorren en aquest calendari ennegrit, que les veus de l'orgull no deixen mai de repetir el que la foscor tracta d'encobrir amb llençols de color atzabeja...
Demostra'm, amic, que saps que no tornaran a encendre'm el cor, les paraules trobades a l'escuma del seu mar.
Ensenya'm a plorar amb el cap ben aixecat, i amb els ulls mirant al cel obert
Ensenya'm a trobar els somriures, semblants als teus, que s'amaguen discretament a les comissures dels teus llavis, i que sonen més purs encara, quan te'ls prenc amb pessigolles innocents.
Amic, som nens en un món on tothom és massa adult, on fins els ulls més desitjats demanen serietat, i la seva verdor s'esvaeix, talment ho fa el color crema a les postes de sol dels estius de sempre.
Aspiro a que recordis la gratitud transmesa per aquest sentiment que m'arrela a tu.
Així doncs,amic, t'anomeno per última vegada, per a donar-te les gràcies de no perdre la meva mà en aquest món massa adult per a nosaltres, per evitar dia a dia que la corrent se'm endugui amb les xarxes de la incomprensió.
Gràcies per seguir amb mi en aquest laberint sense sortida a quelcom conegut
Gràcies per ser els meus ulls davant de la foscor d'una ceguera inútil.